Obituari del Dr. Antonio Palacín Forgue

El Dr. Antonio Palacín , el “Pala” com l’anomenàvem habitualment ens ha deixat als 82 anys.

Tots els que l’hem conegut el recordarem com un company amable i molt treballador, sempre disposat a ajudar a qui li demanava. Era bastant reservat, potser tímid d’entrada, però generós i col·laborador al tenir una certa familiaritat.

També el recordarem com el anatomopatòleg mes clàssic del hospital doncs era l’únic que hi era des de la reestructuració del nostre Clínic. Era un gran anatomopatòleg, molt ben format, pràcticament autodidacta, això si amb moltes hores d’estudi, de laboratori i de microscopi. Amb els avenços de la especialitat va demostrar especialment un gran interès en l’àrea de les tècniques d’histoquímica i d’immunopatologia del laboratori on era una de les persones mes expertes al nostre país.

Tenia una gran vocació docent amb molt interès i amb una gran humilitat, passant de protagonismes i per això molts dels patòlegs que hem estat al seu costat o que s’han format amb ell el tindrem sempre en el nostre record.

Des del punt de vista personal malgrat que portava mes de 60 anys a Barcelona, ell sobretot era de Bielsa on havia nascut i viscut la infantesa i on el seu pare era el metge del poble, i on s’escapava amb la família sempre que podia.

Va estudiar la carrera de Medicina a la UB (1959-65) i es va doctorar el 1970. Ja el 1960 va entrar com alumne intern a la càtedra d’Anatomia Patològica del prof. Sanchez-Lucas, després  com  professor adjunt numerari de Histologia i posteriorment amb el prof. Ribas Mujal va passar a professor titular d’anatomia patològica, sempre de la facultat de medicina de la UB.

La seva activitat assistencial sempre va estar lligada al servei d’Anatomia Patològica del Clínic on va ser cap de secció d’Immunohistoquímica i durant molts anys la va compartir amb la de cap de servei a la Alianza. Inicialment i al mateix temps també va treballar a la Maternitat i a la Creu Roja. En el seu moment era un dels màxims experts en patologia ginecològica i placentària amb reconeixement internacional.

Jo que he conviscut a diari durant mes de 50 anys el recordo molt posat en la feina, amb una gran honestedat científica i generositat i de jove molt centrat en la seva família i preocupat pel futur i la formació dels seus fills.

Malauradament els últims temps les malalties li van fer una mala passada amb una progressiva demència que li va provocar una gran desorientació.

Descansi en pau

 

Josep Antoni Bombí

 

Obituari del Dr. Josep Maria Grau Junyent

El nostre company, el Dr. Josep Maria Grau Junyent, ens va deixar el proppassat 14 d’abril a l’edat de 71 anys.

El Josep Mª inicià els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1969 i durant els 6 anys de carrera es va formar com a intern a la Càtedra de la Clínica Mèdica C de l’Hospital Clínic, dirigida pel Prof. Ciril Rozman. Es llicencià l’any 1975 i a l’any següent inicià la formació especialitzada en Medicina Interna sota la direcció del Prof. Álvaro Urbano Márquez; obtingué el títol de Doctor l’any 1983.

La seva trajectòria assistencial ha estat marcada per la seva forta personalitat: un caràcter dur amb ell mateix però absolutament bolcat amb els demés. En la tasca professional va destacar sempre pel seu caràcter seriós i poc obert a alegries superficials i frivolitats fora de lloc. Aquests aspectes, molt propis d’una persona amb un caràcter potser introvertit i entregada totalment a la seva vocació com a internista convençut, es transformaven completament en signe contrari en la intimitat, on compartir estones amb ell significava gaudir de la bondat d’un company extraordinari i amb uns sentiments a flor de pell. Aquest ha estat el meravellós contrast d’una persona honesta, treballadora, internista vocacional i mestre de molts professionals de l’hospital.

El company Josep Mª va destacar també per la seva implicació en recerca, on ha estat líder d’un grup que ha esdevingut referent en l’estudi de les malalties musculars, especialment les inflamatòries. Empès pels seus mestres Rozman i Urbano-Márquez, va demostrar amb fets que l’internista d’un hospital de tercer nivell ha de desenvolupar-se en una àrea concreta sense deixar mai l’essència de la pròpia vocació com a professional. La constatació d’això queda palesa en el nombre de companys o familiars de companys que li van arribar a demanar opinió i ajuda. L’atorgament de la consideració com a Consultor Emèrit va ser un ferm reconeixement de tota aquesta trajectòria assistencial i investigadora a l’hospital. Fins poques setmanes abans de morir encara assistia puntualment (una altra de les seves virtuts) a les sessions per via telemàtica.

Els mèrits docents del Josep Mª han estat, així mateix, excepcionals. Professor Ajudant des de 1976 fins al 1985, Professor Titular des de 1985 fins al 2010, i des del 2010 fins al 2022 Catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la nostra universitat. En l’actualitat era Catedràtic Emèrit. Tots aquests reconeixements van ser absolutament merescuts, atès el resultat del seu mestratge en els nombrosos metges residents i alumnat que va tenir sota la seva responsabilitat. El Josep Mª va ser sempre exemple de rigor i disciplina, el primer en exigir-los, però també el primer en exercir-los. Mai es va amagar de les seves obligacions (moltes vegades auto-imposades) sota la raó de sobrecàrrega de feina o d’altres excuses sovint viscudes en el nostre àmbit quan es tracta de la docència. Fins el darrer dia de la seva activitat professional va exercir de veritable mestre.

En aquest àmbit universitari, en el que el Prof. Josep Maria Grau va estar sempre implicat en diversos càrrecs de representativitat i de gestió, voldria destacar la seva dedicació i lideratge com a Director del Departament de Medicina durant 12 anys (2009-2021), i que va exercir amb absoluta honestedat i amb gran encert. De ben segur, que per tots aquests mèrits va merèixer la consideració de membre Numerari de la RAMC l’any 2014.

Finalment, voldria destacar dos aspectes personals del Josep Mª i que potser no són coneguts per tota la comunitat de professionals que hi hem estat a prop, tot i que ell mai se n’havia amagat. Per una part, la seva profunda afició a la cuina, que puc assegurar que ho va ser des de tota la vida, i que el va portar a ser un dels fundadors d’una societat gastronòmica a Terrassa (Terregada). Allà va poder desenvolupar molts plats, alguns de veritable imaginació, tot i que les seves especialitats, reconegut per ell mateix, van ser el bacallà (capaç de fer-ne més de 20 maneres diferents), els arrossos (la melsa de la sèpia, sobre tot, si és de peix) i el suquet (millor amb escórpora). El segon aspecte que el caracteritzà, de sempre, fou l’atracció que sentia pel mar de Cadaqués. Allà, on hi tenia el seu “niu” i la barca, s’escapava sempre que podia amb la família per compartir moments  i àpats inoblidables amb els amics.

El Josep Mª ens ha deixat, però serà molt difícil que el seu record faci el mateix. Estic convençut que l’empremta que ha deixat és massa forta perquè els companys, amics i els nombrosos deixebles, fruit del seu mestratge de tants anys (el darrer el seu exemple de voluntat en l’agonia) faci curta la nostra memòria. No pot ser. Tots nosaltres deplorem aquesta pèrdua i el sentiment és d’una profunda pena i dolor per un traspàs que no tocava. Els companys i amics volem expressar el més profund condol per a tota la seva família que l’ha estimat i admirat d’una manera incondicional. I que l’han acompanyat en tot moment.

Descansa en pau, Josep Maria. Ja et trobem a faltar.

 

Prof. Francesc Cardellach

 

Obituari del Dr. Emilio Canalís Arrayàs

Profesor Titular i Especialista en Cirigía Torácica. Universitat Rovira i Virgili | URV · Joan XXIII

El 14 de Julio, falleció el Dr. Emili Canalís, cirujano torácico, cuya vida profesional estuvo muy vinculada al Hospital Clínic.

Nacido en Barcelona en 1955, estudió medicina en la Universidad de Barcelona donde obtuvo la licenciatura en el año 1978.

Inició su carrera profesional en 1979 como residente de Cirugía Torácica en el Hospital Clínic, en el servicio dirigido por Profesor J.Sanchez- LLoret. Terminada la residencia MIR, se incorporó como médico adjunto al Hospital “Virgen de Covadonga” de Oviedo (Asturias). Desde allí continuó su formación con estancias en centros de Canada y Estados Unidos enfocadas a su línea de interés que por entonces era el Trasplante pulmonar, que se había realizado en el Toronto General Hospital por primera vez en el año 1983. Tras defender su Tesis Doctoral en la UB en 1987, obtuvo la plaza de Jefe de Servicio de Cirugía Torácica del hospital de Cruces (Baracaldo), consiguiendo que este Servicio fuera acreditado para la docencia de residentes MIR de la especialidad.

En 1991 regresó al Hospital Clínic de Barcelona, sustituyendo al querido Profesor Emilio Letang, por aquel entonces Jefe de Sección, que había fallecido prematuramente tras una larga enfermedad. Desempeñó entonces las funciones de Jefe de Sección y Profesor Titular. El hecho de que el Profesor Sanchez Lloret  Jefe de Servicio fuese nombrado Jefe de Departamento hizo que el Dr.Canalís dejara la Jefatura de Sección del Servicio de cirugía Torácica para ocupar interinamente la plaza de Jefe de Servicio.

La llegada del Dr Machiarinni al Hospital Clínic, en el año 2005, como nuevo Jefe de Servicio provocó importantes trastornos en el Servicio de Cirugía Torácica, trastornos que el “peculiar” cirujano ya había provocado con anterioridad en otros centros europeos y que continuó provocando posteriormente, a su salida del hospital. La llegada de este controvertido cirujano hizo que el Dr Canalis se trasladara al Hospital Joan XXIII de Tarragona como Jefe de Sección, continuando allí su carrera profesional y docente al conseguir el traslado de su plaza de Profesor Titular a la Universidad Rovira y Virgili.

A lo largo de su vida profesional en el Hospital Clínic, introdujo diversas nuevas líneas de trabajo entre las que destacó la Cirugía de Reducción de Volumen pulmonar en el enfisema, novedosa por entonces y que requería dada su complejidad, un enfoque multidisciplinario. Muy activo también en el ámbito docente, dirigió diversos cursos de postgrado en los que colaboraron tanto miembros del Servicio de Cirugía Torácica, como de otros servicios, especialmente del Servicio de Anestesiología, servicio con el que siempre mantuvo una excelente y fructífera colaboración. Participó activamente y de forma continuada en la docencia de pregrado y postgrado y desarrolló una importante labor organizativa y docente en Sociedad Española de Cirugía Torácica (SEPAR), de la que fue miembro muy activo. Paralelamente, fue miembro fundador de la Societat Catalana de Cirugía Torácica, de la que desempeñó el cargo de presidente.

En el aspecto personal cabe destacar su talante empático con los pacientes, que hacía que éstos le percibieran como un profesional accesible y cercano. Destacó asimismo el espíritu colaborativo que siempre mostró con sus compañeros. Emilio fue un hombre muy vitalista, amante de su familia, de sus amigos y de sus aficiones, entre las que destacó su pasión por el mar y la vela.
Después de su jubilación, obligada por su delicada salud, adquirió un firme compromiso político de base, que encaminó a la defensa de los intereses de su querida Catalunya.

Desafortunadamente, su salud, muy precaria en los últimos años, le impidió la culminación de muchas ilusiones y proyectos, en los que seguro se habría embarcado. Emilio nos dejó demasiado pronto, pero su recuerdo permanecerá entre los que tuvimos la suerte de conocerle.

Descanse en paz

Drs Josep María Gimferrer Garolera y María José Jiménez Andújar

 

BLOG DE MIQUEL BRUGUERA

Blog de Miquel Bruguera  és un blog sobre curiositats de la història de la Medicina. En ell es presenten minibiografies de metges i metgesses que han destacat per fets d’interès, també es descriuen descobriments destacables, històries de determinades institucions sanitàries i denúncies de fets històrics maliciosos, etc.

El blog ha publicat més de 440 entrades (5 per setmana) des de febrer de 2021.

L’enllaç per accedir-hi es: https://curiositatshistoriamedicina.wordpress.com/  o  entrant a Google demanant per “Blog de Miquel Bruguera”.

 

Obituari Professora Maria Anunciación Martín Mateos

Va néixer a Benavente (Zamora) el 27/10/1942 i es va llicenciar a la Facultat de Medicina de Saragossa a la promoció 1966-1967. Abans havia cursat estudis de magisteri que varen determinar la seva vocació docent. Poc després es va traslladar a Barcelona on s’incorporà a la Càtedra de Pediatria de la Facultat de Medicina de la UB amb el Professor M. Cruz Hernández qui va ser director de la seva tesi doctoral sobre la resposta humoral a la immunoteràpia a l’asma infantil. De fet, la seva especialització va ser a l’entorn de les àrees de la immunologia i l’al·lèrgia en el nen. La seva activitat clínica, científica i docent es va desenvolupar primer a l’Hospital Clínic i en els darrers anys a l’Hospital Sant Joan de Déu.
A la UB va ser una eficient professora ajudant i titular, amb una gran implicació docent tant amb els alumnes de pregrau o llicenciatura, com amb els dels cursos de postgrau. Entre els anys 1987 i 2000 va ser directora del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia, Pediatria i Radiologia i Medicina Física, actualment Departament de Cirurgia i Especialitats Medicoquirúrgiques.
Durant la seva trajectòria acadèmica i professional va dirigir nombroses tesis doctorals i va publicar centenars d’articles a revistes indexades.
La Dra. Martín Mateos va morir a Barcelona el 21 de novembre de 2021. Descansi en pau.

Defunció del Dr. Rafael Molina Porto

Dr. Rafael Molina Porto

Lamentem comunicar-vos que el diumenge dia 26 de juliol de 2020 ens va deixar el Dr. Rafael Molina, Consultor Sènior del servei de Bioquímica i Genètica Molecular i Responsable de la Unitat de Gestió de Clients del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB).

El Dr. Molina, entre moltes altres activitats, ha estat representant del coneixement clínic al Consell de Govern de l’Hospital Clínic,  president de l’Associació Professional des del 1998 fins al 2001 i del Comitè de Delegats Mèdics des del 2007 fins al 2017.

La cerimònia va tenir lloc el dilluns 27 de juliol a les 12.00h en el Tanatori de Les Corts de Barcelona.

 

Amb pesar tenim de comunicar que ens ha deixat

ALBERT TORRAS RABASA

Membre Fundador i  Secretari de la Junta Directiva de la

ASSOCIACIÓ DE METGES JUBILATS DEL HOSPITAL CLINIC

La vetlla es farà en el Tanatori de Sant Gervasi

El diumenge dia 28 de juny de 2020

des de les 11:30 a les 21 h

El funeral de comiat tindrà lloc al mateix Tanatori de Sant Gervasi

29 de juny de 2020 a les 9:30

AJORNADES LES ACTIVITATS FINS QUE HO PERMETI EL Covid-19

Benvolguts amics i membres de l’Associació de Metges Jubilats del Clínic,

En aquests dies de confinament i d’aïllament entre nosaltres per culpa del «virus», ens permetem una salutació amb el desig que aquest mal tràngol el passeu de la millor manera i lliures de la malaltia. Esperem, doncs, que això s’acabi aviat i que puguem seguir amb les nostres activitats i, sobretot, mantenir-nos ferms i units. És moment de comunicació amb la família i els amics, lectura, cinema, aficions… i reflexió. Només cal veure la gran feina que fan els nostres companys «actius» a l’hospital per estar orgullosos de la nostra professió.

Esperem poder-nos veure aviat. Ànims i una forta abraçada.

Miquel Bruguera i Albert Torras

CINEFÒRUM: “PATCH ADAMS” 12 FEBRER 2020 16,30H. SALA FARRERAS VALENTÍ

Es una película de l’any 1998, basada en un fet real, la vida d’un metge de nom Patch Adams, que interpreta Robin Williams. Aquest metge va revolucionar la comunitart mèdica aplicant terapies singulars, consistents en fer riure i proporcionant afecte als malalts amb cáncer.

“Patch Adams” Director: Ton Shadyac, Protagonistes: Robin Wiliams, Monica Potter… Comèdia dramàtica sobre la història de la vida del Doctor “Patch”

Goya, sord però no cec

 

Dr. Domenech Pascual Torres

Ex-cap del Servei de Digestiu de l’Hospital Sant Joan de Reus

Goya, un dels importants representants de la pintura, va viure en una època convulsa, de canvis socials que han marcat les últimes dos centúries. La revolució francesa va provocar un gran terratrèmol social a Europa i també a Espanya. Ell va ser testimoni i partícip excepcional dels canvis que es van generar al país. La societat va patir una delicada situació política. Els poders establers van anar canviant de ma (“Carlos IV, José Napoleón, Fernando VII”) i el poble va lluitar per assolir representació institucional a través de les “Cortes de Cádiz i la Constitución de 1812”. Totes aquestes convulsions les va expressar en les seves pintures. A mes, Goya, va evolucionar arribant a ser considerat un precursor de l’impressionisme, en alguna de les pintures del final de la seva vida.

El Dr. Domènec Pascual, que fins fa uns anys va ser el responsable del Servei de Digestiu del Hospital de Sant Joan de Reus i havia rebut formació en el Hospital Clinic, al deixar la pràctica de la medicina, s’ha vinculat al Departament de Historia de l’Art  de la URV s’ha dedicat a estudiar i aprofundir l’art i la seva historia i a transmetre els seus coneixements.