El nostre company, el Dr. Josep Maria Grau Junyent, ens va deixar el proppassat 14 d’abril a l’edat de 71 anys.
El Josep Mª inicià els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1969 i durant els 6 anys de carrera es va formar com a intern a la Càtedra de la Clínica Mèdica C de l’Hospital Clínic, dirigida pel Prof. Ciril Rozman. Es llicencià l’any 1975 i a l’any següent inicià la formació especialitzada en Medicina Interna sota la direcció del Prof. Álvaro Urbano Márquez; obtingué el títol de Doctor l’any 1983.
La seva trajectòria assistencial ha estat marcada per la seva forta personalitat: un caràcter dur amb ell mateix però absolutament bolcat amb els demés. En la tasca professional va destacar sempre pel seu caràcter seriós i poc obert a alegries superficials i frivolitats fora de lloc. Aquests aspectes, molt propis d’una persona amb un caràcter potser introvertit i entregada totalment a la seva vocació com a internista convençut, es transformaven completament en signe contrari en la intimitat, on compartir estones amb ell significava gaudir de la bondat d’un company extraordinari i amb uns sentiments a flor de pell. Aquest ha estat el meravellós contrast d’una persona honesta, treballadora, internista vocacional i mestre de molts professionals de l’hospital.
El company Josep Mª va destacar també per la seva implicació en recerca, on ha estat líder d’un grup que ha esdevingut referent en l’estudi de les malalties musculars, especialment les inflamatòries. Empès pels seus mestres Rozman i Urbano-Márquez, va demostrar amb fets que l’internista d’un hospital de tercer nivell ha de desenvolupar-se en una àrea concreta sense deixar mai l’essència de la pròpia vocació com a professional. La constatació d’això queda palesa en el nombre de companys o familiars de companys que li van arribar a demanar opinió i ajuda. L’atorgament de la consideració com a Consultor Emèrit va ser un ferm reconeixement de tota aquesta trajectòria assistencial i investigadora a l’hospital. Fins poques setmanes abans de morir encara assistia puntualment (una altra de les seves virtuts) a les sessions per via telemàtica.
Els mèrits docents del Josep Mª han estat, així mateix, excepcionals. Professor Ajudant des de 1976 fins al 1985, Professor Titular des de 1985 fins al 2010, i des del 2010 fins al 2022 Catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la nostra universitat. En l’actualitat era Catedràtic Emèrit. Tots aquests reconeixements van ser absolutament merescuts, atès el resultat del seu mestratge en els nombrosos metges residents i alumnat que va tenir sota la seva responsabilitat. El Josep Mª va ser sempre exemple de rigor i disciplina, el primer en exigir-los, però també el primer en exercir-los. Mai es va amagar de les seves obligacions (moltes vegades auto-imposades) sota la raó de sobrecàrrega de feina o d’altres excuses sovint viscudes en el nostre àmbit quan es tracta de la docència. Fins el darrer dia de la seva activitat professional va exercir de veritable mestre.
En aquest àmbit universitari, en el que el Prof. Josep Maria Grau va estar sempre implicat en diversos càrrecs de representativitat i de gestió, voldria destacar la seva dedicació i lideratge com a Director del Departament de Medicina durant 12 anys (2009-2021), i que va exercir amb absoluta honestedat i amb gran encert. De ben segur, que per tots aquests mèrits va merèixer la consideració de membre Numerari de la RAMC l’any 2014.
Finalment, voldria destacar dos aspectes personals del Josep Mª i que potser no són coneguts per tota la comunitat de professionals que hi hem estat a prop, tot i que ell mai se n’havia amagat. Per una part, la seva profunda afició a la cuina, que puc assegurar que ho va ser des de tota la vida, i que el va portar a ser un dels fundadors d’una societat gastronòmica a Terrassa (Terregada). Allà va poder desenvolupar molts plats, alguns de veritable imaginació, tot i que les seves especialitats, reconegut per ell mateix, van ser el bacallà (capaç de fer-ne més de 20 maneres diferents), els arrossos (la melsa de la sèpia, sobre tot, si és de peix) i el suquet (millor amb escórpora). El segon aspecte que el caracteritzà, de sempre, fou l’atracció que sentia pel mar de Cadaqués. Allà, on hi tenia el seu “niu” i la barca, s’escapava sempre que podia amb la família per compartir moments i àpats inoblidables amb els amics.
El Josep Mª ens ha deixat, però serà molt difícil que el seu record faci el mateix. Estic convençut que l’empremta que ha deixat és massa forta perquè els companys, amics i els nombrosos deixebles, fruit del seu mestratge de tants anys (el darrer el seu exemple de voluntat en l’agonia) faci curta la nostra memòria. No pot ser. Tots nosaltres deplorem aquesta pèrdua i el sentiment és d’una profunda pena i dolor per un traspàs que no tocava. Els companys i amics volem expressar el més profund condol per a tota la seva família que l’ha estimat i admirat d’una manera incondicional. I que l’han acompanyat en tot moment.
Descansa en pau, Josep Maria. Ja et trobem a faltar.
Prof. Francesc Cardellach