El Dr. Antonio Palacín , el “Pala” com l’anomenàvem habitualment ens ha deixat als 82 anys.
Tots els que l’hem conegut el recordarem com un company amable i molt treballador, sempre disposat a ajudar a qui li demanava. Era bastant reservat, potser tímid d’entrada, però generós i col·laborador al tenir una certa familiaritat.
També el recordarem com el anatomopatòleg mes clàssic del hospital doncs era l’únic que hi era des de la reestructuració del nostre Clínic. Era un gran anatomopatòleg, molt ben format, pràcticament autodidacta, això si amb moltes hores d’estudi, de laboratori i de microscopi. Amb els avenços de la especialitat va demostrar especialment un gran interès en l’àrea de les tècniques d’histoquímica i d’immunopatologia del laboratori on era una de les persones mes expertes al nostre país.
Tenia una gran vocació docent amb molt interès i amb una gran humilitat, passant de protagonismes i per això molts dels patòlegs que hem estat al seu costat o que s’han format amb ell el tindrem sempre en el nostre record.
Des del punt de vista personal malgrat que portava mes de 60 anys a Barcelona, ell sobretot era de Bielsa on havia nascut i viscut la infantesa i on el seu pare era el metge del poble, i on s’escapava amb la família sempre que podia.
Va estudiar la carrera de Medicina a la UB (1959-65) i es va doctorar el 1970. Ja el 1960 va entrar com alumne intern a la càtedra d’Anatomia Patològica del prof. Sanchez-Lucas, després com professor adjunt numerari de Histologia i posteriorment amb el prof. Ribas Mujal va passar a professor titular d’anatomia patològica, sempre de la facultat de medicina de la UB.
La seva activitat assistencial sempre va estar lligada al servei d’Anatomia Patològica del Clínic on va ser cap de secció d’Immunohistoquímica i durant molts anys la va compartir amb la de cap de servei a la Alianza. Inicialment i al mateix temps també va treballar a la Maternitat i a la Creu Roja. En el seu moment era un dels màxims experts en patologia ginecològica i placentària amb reconeixement internacional.
Jo que he conviscut a diari durant mes de 50 anys el recordo molt posat en la feina, amb una gran honestedat científica i generositat i de jove molt centrat en la seva família i preocupat pel futur i la formació dels seus fills.
Malauradament els últims temps les malalties li van fer una mala passada amb una progressiva demència que li va provocar una gran desorientació.
Descansi en pau
Josep Antoni Bombí