Robert Rodríguez-Roisin (Roro), in memoriam
Amb tristesa, però també amb alegria per celebrar vides ben viscudes, aquest diumenge 2 de març vam fer l’acte de comiat conjunt d’en Robert Rodríguez-Roisin (1946) i la seva estimada dona durant 57 anys, la Mercè Planas (1944). Durant els darrers 5 anys, la Mercè havia estat tractada per càncer de pulmó i en Robert va lluitar breument amb un càncer de pàncrees agressiu. Compartint habitació a l’Hospital fins al final, van morir tranquils amb només dos dies de diferència el 27 de febrer, en Robert i l’1 de març, la Mercè. La cerimònia va homenatjar una associació de tota la vida plena d’energia, vitalitat, activisme i assoliments científics.
En Robert va rebre els títols de llicenciat en Medicina i Cirurgia (1970) i doctorat (1975), amb honors, per la Universitat de Barcelona. Es va formar en medicina respiratòria al Brompton Hospital de Londres (1973-74). En tornar a l’Hospital Clínic de Barcelona, va contribuir a la modernització de la Institució, convertint-se en el líder natural d’un equip de joves professionals. Des del primer moment va voler construir un servei de pneumologia modern amb influència internacional i, sens dubte, ho va aconseguir. Va desenvolupar un programa integral de medicina respiratòria, que va assolir exceŀlència en l’atenció clínica, l’educació de pre- i postgrau, i especialment, en la recerca i la innovació. Des de finals dels anys 80, el servei de pneumologia del Clínic va tenir un molt bon reconeixement a nivell mundial.
El programa d’estades de formació a l’estranger del personal del nostre Centre, li va facilitar l’anada, com a científic visitant, a la Divisió de Fisiologia de la Universitat de Califòrnia, San Diego (UCSD, 980-82) sota els lideratges dels professors John West i Peter Wagner. Aquesta experiència va ser la pedra angular del futur creixement científic i acadèmic de l’equip a Barcelona en l’àmbit de l’intercanvi pulmonar de gasos. També va generar una coŀlaboració altament productiva i duradora entre els equips de Barcelona i de Califòrnia, sota el patrocini de diferents ajuts competitius.
En Robert va servir en diferents càrrecs acadèmics i institucionals a la Universitat de Barcelona, IDIBAPS i Hospital Clínic durant la seva vida professional, com a líder del Servei de Medicina Pulmonar, director del Departament de Medicina de la Universitat i, mes tard, com a Director Acadèmic de l’Hospital. A més del seu interès per la fisiologia clínica, va fer contribucions importants en altres aspectes de la medicina respiratòria. Cal esmentar la seva recerca, i treball clínic, en l’àmbit de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Va esser membre i després president del Comitè GOLD internacional durant molts anys, obrint el camí per a la inclusió de la MPOC com un dels objectius prioritaris d’acció dins del programa de malalties no transmissibles de l’OMS (2001).
Hi ha dos aspectes de la personalitat d’en Robert que tenen un relleu específic: la seva energia i lideratge. Molt evidents durant la fusió de les dues societats respiratòries europees (SEPCR i SEP) que van donar lloc a la formació de l’ERS (European Respiratory Society), de la quan va esser president durant el període 1992-93. Així mateix, va ser un actor clau en el desenvolupament de l’Associació Llatinoamericana del Tòrax (ALAT), fundada fa 35 anys a Barcelona. Aquest lideratge enèrgic va esser important en el desenvolupament de la següent generació de professionals de pneumologia, metges i líders, molts dels quals han aconseguit un ampli reconeixement per dret propi.
Més enllà dels seus èxits professionals i honors acadèmics, el notable activisme polític d’en Robert quan era un jove estudiant el va portar a la presó durant els canvis socials i polítics de l’època franquista de finals dels anys 60. Va continuar amb aquest compromís amb la veritat i l’honestedat als anys 70 mentre va construir la seva carrera professional, contribuint de moltes maneres a la qualitat del nostre sistema sanitari públic.
En Robert i la Mercè, també metge, ens han donat una veritable lliçó de vida de compromís, activisme, exceŀlència científica i clínica i alts estàndards ètics que mereixen una celebració malgrat la tristesa de la seva pèrdua. Una lliçó de vida i responsabilitat tant a nivell personal com professional que son un exemple en aquests moments de grans canvis i incerteses. Els trobarem molt a faltar.
Josep Roca, MD, PhD
Investigador emèrit de l’IDIBAPS