Per: Miquel Bruguera i Cortada
El dia 27 de juny ens va deixar l’Albert Torras, desprès d’un any de lluitar amb gran estoïcisme contra un càncer de colon i les seves metàstasis.
La malaltia i la mort de l’Albert han estat un exemple d’integritat i de dignitat. En cap moment va perdre l’ànim, mai va mostrar la seva desil·lusió per l’adveniment d’una malaltia que no podria superar, va tenir davant la seva família i els seus amics una actitud resistent, seguint actiu fins que la malaltia no li va permetre. D’aquesta manera s’ha interromput una vida dedicada a la medicina i a la vida acadèmica, entregat a l’Hospital Clínic i a la Facultat de Medicina de la UB.
L’Albert Torras ha sigut un home entusiasta, enèrgic, entregat i summament responsable. Comença la carrera l’any 1963. Quan arriba al període clínic entra com alumne intern a la càtedra del professor Soriano, on descobreix la figura del Dr. Lluis Revert, professor adjunt de la càtedra, i un home d’una personalitat carismàtica, que l’incorpora al seu nucli de deixebles, amb els que crearà el primer servei de Nefrologia de l’Hospital Clínic, l’any 1972, quan es produeix la transformació del Clínic en un hospital d’especialitats.
L’Albert Torras no deixarà mai el servei de Nefrologia, on arribarà a ser consultor sènior i cap de secció, haurà fet una notable tasca de recerca amb un total de 90 articles en revistes d’impacte, i haurà fet carrera acadèmica, primer com a professor titular i desprès com a catedràtic de medicina. L’Albert es sent compromès amb la seva Facultat de Medicina, i assumeix diverses responsabilitats que exercirà amb dedicació i competència.
Quan li arriba l’edat de jubilació, segueix vinculat amb l’Hospital i participa activament en la creació de l’Associació de Metges Jubilats del Clínic, en la que assumirà la funció de secretari , organitzant les activitats pròpies, fent d’enllaç amb la direcció de l’hospital i creant una pàgina web, que és una eina de cohesió entre els associats.
L’Albert va tenir una vida plena com a metge, com a educador, com a company i sobre tot com a pare de família. Ha estat un home generós, empàtic i amb un alt sentit de la responsabilitat. Estimat pels seus col·legues, va ser distingit amb el premi a l’Excel·lència Professional del COMB l’any 2006.
Els que t’hem conegut t’enyorarem sempre i en mantindrem en la nostra memòria.