Club de lectura: La última hermana. Jorge Edwards

Jorge Edwards Valdés (1931-),

Nascut a Santiago de Xile, en el sí d’ una familia de l’alta burguesia, ha tingut una carrera prolífica  com novelista i periodista.

Va estudiar Dret i Filosofia a la Universitat de Xile  i finalmente va ingressar a la carrera diplomàtica. Amb una educació molt selecte i amb coneixements amplis de la societat xilena, de la literatura europea i sudamericana, els seus llibres estan inspirats molts cops en personatges reals.

Enviat a Cuba per veure si establien una embaixada chilena en aquest pais, va tenir ocasió de coneixer els poetes i escriptors represaliats i no va considerar que el model de govern de Fidel Castro fos adequat per Xile. Per la seva actitut crítica el van retirar del càrrec però el van enviar a Paris. No va ser clarament expulsat, però de la seva estada va sortir el llibre “Persona non grata”.

A Paris va ser secretari d’embaixada amb Pablo Neruda, qui va coneixer molt bé  i que va originar també dos llibres mes : Oh maliga! i Pablo Neruda y su tiempo.

Per la seva personalitat “diplomàtica” i la llarga vida, va coneixer molts dels escriptors del anomenat Boom llatinoamericà. També lector de filosofia, és gran admirador de Camus i Montaigne.

Desprès de l’estada a Paris va tornar a Xile, pero amb el cop militar de Pinochet es va exiliar a Barcelona on  va ser assessor literari de Seix Barral i va col.laborar en diferents diaris com: El País o ABC, La Nación (Argentina), El Universal (Venezuela) o El Mercurio (Chile).

Quan va tornar a Xile va ser nomenat embaixador a la UNESCO i el 2010, embaixador a França. Es membre de l’Acadèmia Xilena de la Llengua.

Autor molt prolific, en molts dels seus llibre s’ha inspirat en l’alta  societat xilena i en membres de la seva familia com per exemple El inútil de la familia.

OBRA

Novel.la

El peso de la noche, sobre la decadència d una familia de classe mitja, Seix Barral, Barcelona, 1965
Los convidados de piedra, ambientada en el cop d’estat de 1973;Seix Barral, Barcelona, 1978,
El museo de cera, alegoria política;Ed. Bruguera, Barcelona, 1981
La mujer imaginaria, sobre l’alliberament  d’ una artista de classe alta, Plaza y Janes, Barcelona, 1985
El anfitrión, una recreació moderna del mite de Faust; Plaza & Janés, Barcelona, 1987
El origen del mundo, una reflexió sobre la gelosia, ambientada a París; Tusquets Barcelona, 1996
El sueño de la historia, inspirat en l’arquitecte italia Joaquín Toesca, Tusquets, Barcelona, 2000
El inútil de la familia, Alfaguara, 2004
La casa de Dostoievsky, per crear el protagonista de la novel.la es va inspirar  en el poeta xilè Enrique Lihn;​ Planeta, 2008
La muerte de Montaigne, Tusquets, Barcelona, 2011
El descubrimiento de la pintura, escrita el 2011, inspirada en un oncle pintor; Mondadori, 2013
La última hermana, Acantilado, Barcelona, 2016
Oh, maligna, sobre el amor entre Pablo Neruda y la birmana Josie Bliss; Acantilado, Barcelona, 2019.
Contes
El patio, 1952
«El regalo»; «Una nueva experiencia»; «El señor»; «La virgen de cera»; «Los pescados»; «La salida»; «La señora Rosa» y «La desgracia»
Gente de la ciudad, 1961:
«El funcionario»; «El cielo de los domingos»; «Rosaura»; «A la deriva»; «El fin del verano»; «Fatiga»; «Apunte» y «El último día»
Las máscaras, 1967:
«Después de la procesión»; «La experiencia»; «Griselda»; «Adiós Luisa»; «Los domingos en el hospicio»; «Los zulúes»; «Noticias de Europa»; «El orden de las familias»
Fantasmas de carne y hueso, 1992:
«La sombra de Huelquiñur»; «El pie de Irene»; «Creaciones imperfectas»; «Cumpleaños feliz»; «La noche de Montparnasse»; «El amigo Juan»; «Mi nombre es Ingrid Larsen» e «In memoriam»
Obra periodística
El whisky de los poetas, 1997
Diálogos en un tejado: crónicas y semblanzas, 2003
Prosas inflitradas, columnas y ensayos; Reino de Cordelia, Madrid, 2017
Selecciones, antologías
Temas y variaciones: antología de relatos, 1969, ed. de Enrique Lihn
Cuentos completos, 1990
ALTRES

Persona non grata, Barral Editores, Barcelona, 1973
Desde la cola del dragón, assaig, 1977
Adiós poeta: Pablo Neruda y su tiempo,1990
Machado de Assis, 2002.
La otra casa: ensayos sobre escritores chilenos, 2006
Los círculos morados, memories, Lumen, 2012
Esclavos de la consigna, memories, Lumen, 2018
Premis i distincions
Premio Municipal de Literatura de Santiago 1962, categoría Cuento, por Gente de la ciudad
Premio Atenea 1965, de la Universidad de Concepción, por El peso de la noche
Premio Pedro de Oña 1969 por el El Peso de la noche
Premio Municipal de Literatura de Santiago 1970, categoría Cuento, por Temas y variaciones
Premio de Ensayo Mundo 1977 por Desde la cola del dragón
Beca Guggenheim 1979
Caballero de la Orden de las Artes y Letras, Francia, 1985
Premio Comillas 1990 (editorial Tusquets, España) por Adiós, poeta
Premio Municipal de Literatura de Santiago 1991, categoría Ensayo, por Adiós, poeta
Premio Atenea 1994 de la Universidad de Concepción por Fantasmas de carne y hueso
Premio Nacional de Literatura1994
Premio Cervantes 1999
Caballero de la Legión de Honor, Francia, 1999
Orden al Mérito Gabriela Mistral 2000
Premio José Nuez Martín 2005 (Chile) por El inútil de la familia
Premio Planeta-Casa de América 2008 por La casa de Dostoievsky
Premio de Letras de la Fundación Cristóbal Gabarrón 2009, Valladolid, España
Premio González Ruano de Periodismo en 2011.
Gran Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio 2016.
La última hermana.

Seguint amb la temàtica de la segona guerra mundial, però amb personatges que varen mostrar la capacitat de resistir l’horror i lluitar per ajudar o canviar.

Amb moltes cites de literatura, ja que “La ultima hermana” és una gran afeccionada a la lectura i tracta amb diferents personalitats de l’epoca com Colette, es també una petita hitòria de la resistència a França.

Aquest personatge és una dona xilena rica, que viu a Paris, que ha tingut sempre un paper de persona superficial. El compromis amb la resistència dona sentit a la seva vida.

Era familia llunyana de l´autor. Novament en aquesta obra expresa el rebuig a la societat classista i encorsetada de Xile.

El segon personatge és Wilhelm Canalis( 1987-1945), almiral alemany , persona real i complexa, catòlic i anticomunista, va participar en les dues guerres mundials, va coneixer Franco i va influir notablemente en la guerra civil espanyola. Posicionat en contre de Hitler, va ser finalment empresonat i executat .Ha estat personatge de  diverses pel.licules, la primera l’any 47 amb el nom de Canalis.