BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Associació Metges Jubilats Clínic - ECPv5.0.3.1//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Associació Metges Jubilats Clínic
X-ORIGINAL-URL:https://metgesjubilatsclinic.cat
X-WR-CALDESC:Events for Associació Metges Jubilats Clínic
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Paris
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20220327T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20221030T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Paris:20220622T160000
DTEND;TZID=Europe/Paris:20220622T170000
DTSTAMP:20260515T164533
CREATED:20220613T110334Z
LAST-MODIFIED:20220613T110407Z
UID:7808-1655913600-1655917200@metgesjubilatsclinic.cat
SUMMARY:Club de lectura:  La última hermana. Jorge Edwards
DESCRIPTION:Jorge Edwards Valdés (1931-)\, \nNascut a Santiago de Xile\, en el sí d’ una familia de l’alta burguesia\, ha tingut una carrera prolífica  com novelista i periodista. \nVa estudiar Dret i Filosofia a la Universitat de Xile  i finalmente va ingressar a la carrera diplomàtica. Amb una educació molt selecte i amb coneixements amplis de la societat xilena\, de la literatura europea i sudamericana\, els seus llibres estan inspirats molts cops en personatges reals. \nEnviat a Cuba per veure si establien una embaixada chilena en aquest pais\, va tenir ocasió de coneixer els poetes i escriptors represaliats i no va considerar que el model de govern de Fidel Castro fos adequat per Xile. Per la seva actitut crítica el van retirar del càrrec però el van enviar a Paris. No va ser clarament expulsat\, però de la seva estada va sortir el llibre “Persona non grata”. \nA Paris va ser secretari d’embaixada amb Pablo Neruda\, qui va coneixer molt bé  i que va originar també dos llibres mes : Oh maliga! i Pablo Neruda y su tiempo. \nPer la seva personalitat “diplomàtica” i la llarga vida\, va coneixer molts dels escriptors del anomenat Boom llatinoamericà. També lector de filosofia\, és gran admirador de Camus i Montaigne. \nDesprès de l’estada a Paris va tornar a Xile\, pero amb el cop militar de Pinochet es va exiliar a Barcelona on  va ser assessor literari de Seix Barral i va col.laborar en diferents diaris com: El País o ABC\, La Nación (Argentina)\, El Universal (Venezuela) o El Mercurio (Chile). \nQuan va tornar a Xile va ser nomenat embaixador a la UNESCO i el 2010\, embaixador a França. Es membre de l’Acadèmia Xilena de la Llengua. \nAutor molt prolific\, en molts dels seus llibre s’ha inspirat en l’alta  societat xilena i en membres de la seva familia com per exemple El inútil de la familia. \nOBRA \nNovel.la \nEl peso de la noche\, sobre la decadència d una familia de classe mitja\, Seix Barral\, Barcelona\, 1965\nLos convidados de piedra\, ambientada en el cop d’estat de 1973;Seix Barral\, Barcelona\, 1978\,\nEl museo de cera\, alegoria política;Ed. Bruguera\, Barcelona\, 1981\nLa mujer imaginaria\, sobre l’alliberament  d’ una artista de classe alta\, Plaza y Janes\, Barcelona\, 1985\nEl anfitrión\, una recreació moderna del mite de Faust; Plaza & Janés\, Barcelona\, 1987\nEl origen del mundo\, una reflexió sobre la gelosia\, ambientada a París; Tusquets Barcelona\, 1996\nEl sueño de la historia\, inspirat en l’arquitecte italia Joaquín Toesca\, Tusquets\, Barcelona\, 2000\nEl inútil de la familia\, Alfaguara\, 2004\nLa casa de Dostoievsky\, per crear el protagonista de la novel.la es va inspirar  en el poeta xilè Enrique Lihn;​ Planeta\, 2008\nLa muerte de Montaigne\, Tusquets\, Barcelona\, 2011\nEl descubrimiento de la pintura\, escrita el 2011\, inspirada en un oncle pintor; Mondadori\, 2013\nLa última hermana\, Acantilado\, Barcelona\, 2016\nOh\, maligna\, sobre el amor entre Pablo Neruda y la birmana Josie Bliss; Acantilado\, Barcelona\, 2019.\nContes\nEl patio\, 1952\n«El regalo»; «Una nueva experiencia»; «El señor»; «La virgen de cera»; «Los pescados»; «La salida»; «La señora Rosa» y «La desgracia»\nGente de la ciudad\, 1961:\n«El funcionario»; «El cielo de los domingos»; «Rosaura»; «A la deriva»; «El fin del verano»; «Fatiga»; «Apunte» y «El último día»\nLas máscaras\, 1967:\n«Después de la procesión»; «La experiencia»; «Griselda»; «Adiós Luisa»; «Los domingos en el hospicio»; «Los zulúes»; «Noticias de Europa»; «El orden de las familias»\nFantasmas de carne y hueso\, 1992:\n«La sombra de Huelquiñur»; «El pie de Irene»; «Creaciones imperfectas»; «Cumpleaños feliz»; «La noche de Montparnasse»; «El amigo Juan»; «Mi nombre es Ingrid Larsen» e «In memoriam»\nObra periodística\nEl whisky de los poetas\, 1997\nDiálogos en un tejado: crónicas y semblanzas\, 2003\nProsas inflitradas\, columnas y ensayos; Reino de Cordelia\, Madrid\, 2017\nSelecciones\, antologías\nTemas y variaciones: antología de relatos\, 1969\, ed. de Enrique Lihn\nCuentos completos\, 1990\nALTRES \nPersona non grata\, Barral Editores\, Barcelona\, 1973\nDesde la cola del dragón\, assaig\, 1977\nAdiós poeta: Pablo Neruda y su tiempo\,1990\nMachado de Assis\, 2002.\nLa otra casa: ensayos sobre escritores chilenos\, 2006\nLos círculos morados\, memories\, Lumen\, 2012\nEsclavos de la consigna\, memories\, Lumen\, 2018\nPremis i distincions\nPremio Municipal de Literatura de Santiago 1962\, categoría Cuento\, por Gente de la ciudad\nPremio Atenea 1965\, de la Universidad de Concepción\, por El peso de la noche\nPremio Pedro de Oña 1969 por el El Peso de la noche\nPremio Municipal de Literatura de Santiago 1970\, categoría Cuento\, por Temas y variaciones\nPremio de Ensayo Mundo 1977 por Desde la cola del dragón\nBeca Guggenheim 1979\nCaballero de la Orden de las Artes y Letras\, Francia\, 1985\nPremio Comillas 1990 (editorial Tusquets\, España) por Adiós\, poeta\nPremio Municipal de Literatura de Santiago 1991\, categoría Ensayo\, por Adiós\, poeta\nPremio Atenea 1994 de la Universidad de Concepción por Fantasmas de carne y hueso\nPremio Nacional de Literatura1994\nPremio Cervantes 1999\nCaballero de la Legión de Honor\, Francia\, 1999\nOrden al Mérito Gabriela Mistral 2000\nPremio José Nuez Martín 2005 (Chile) por El inútil de la familia\nPremio Planeta-Casa de América 2008 por La casa de Dostoievsky\nPremio de Letras de la Fundación Cristóbal Gabarrón 2009\, Valladolid\, España\nPremio González Ruano de Periodismo en 2011.\nGran Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio 2016.\nLa última hermana. \nSeguint amb la temàtica de la segona guerra mundial\, però amb personatges que varen mostrar la capacitat de resistir l’horror i lluitar per ajudar o canviar. \nAmb moltes cites de literatura\, ja que “La ultima hermana” és una gran afeccionada a la lectura i tracta amb diferents personalitats de l’epoca com Colette\, es també una petita hitòria de la resistència a França. \nAquest personatge és una dona xilena rica\, que viu a Paris\, que ha tingut sempre un paper de persona superficial. El compromis amb la resistència dona sentit a la seva vida. \nEra familia llunyana de l´autor. Novament en aquesta obra expresa el rebuig a la societat classista i encorsetada de Xile. \nEl segon personatge és Wilhelm Canalis( 1987-1945)\, almiral alemany \, persona real i complexa\, catòlic i anticomunista\, va participar en les dues guerres mundials\, va coneixer Franco i va influir notablemente en la guerra civil espanyola. Posicionat en contre de Hitler\, va ser finalment empresonat i executat .Ha estat personatge de  diverses pel.licules\, la primera l’any 47 amb el nom de Canalis. \n  \n  \n
URL:https://metgesjubilatsclinic.cat/activitat/club-de-lectura-la-ultima-hermana-jorge-edwards/
LOCATION:Videoconferència (Zoom)
CATEGORIES:Club de lectura
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://metgesjubilatsclinic.cat/wp-content/uploads/2022/06/La-ultima-hermana.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR