Club de lectura: El ruido del tiempo

Julian Barnes ( Leicester, 1946) , educat a Londres i Oxford es un dels escriors anglesos més rellevants i prolífics .

Les seves obres han estat traduïdes a molts idiomas, aquí en català  ( una per Proa i altres per Angle editorial) i al castellà per Anagrama.

Els seus llibres poden tenir un alt sentit d’humor : “Antes de conocernos” “Al otro lado del canal”, “Hablando del asunto”…Assaig : “Con los ojos bien abiertos”, critica d’art i “ Un perfeccionista en la cocina”, molt divertida, parlant de la seva experiència com a cuiner i usuari de llibres de cuina.

Molts dels seus llibres serveixen per parlar d’un personate i la seva època:” El loro de “Flaubert, un dels seus llibres mes recomanats i el seu primer gran éxit;

Arthur &Gerorges sobre Artur Conhan Doyle,

“El ruido del tiempo “ sobre Shostakóvich i també algunes obres de refexió sobre el pas del temps: “El sentido de un final” de la que s’en va fer una pel.licula el 2017, “Nada que temer” en diàleg amb el seu germà filòsof, Jonathan Barnes, en que reviuen les seves vides i incerteses.

Llibres de contes: “La mesa limón”, “ Pulsacions” “Història del mon en 10 capitols i mig”

Es sens dubte també un dels autors mes premiats :

Me­trolandia (Premi Somerset Maugham 1981),

El loro de Flaubert (Premio Geoffrey Faber Memorial i, a França, Premio Médicis)

Hablando del asunto (Premi Femina a la millor novel.la estranjera publicada aFrança)

El sentido de un final (Premio Booker)

Altres prèmis: E. M. Forster de la American Academy of Arts and Letters, el William Shakespeare de la Fundació FvS de Hamburgo i el Man Booker, i a mes és Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres.

Julia Barnes va començar a publicar el 1981 i seguéis publicant, gairabé un llibre cada any, 2019: L’home de la bata vermella, 2020 La única història  i l’últim encara no traduït és Elithabet Find el 2022.

El llibre per llegir aquest estiu del 2022 :

El soroll del temps, Angle Editorial

El ruido del tiempo, Anagrama, ambdues publicades el mateix any que en anglès, el 2016.

En el llibre “El puercoespín”, Barnes ja ens parla del final de la Unió Soviètica i en aquets ens fa viure clarament l’interferència del poder, tant en l’época de Stalin  com desprès amb Jrusxof, en l’art i per extensió en la vida de les persones

Ès una biografia, una novel.la històrica basada en la vida del compositor Dmitri Shostakóvich. Escrita en tres parts que corresponen als tres moments en que el poder el requereix per estigmatitza-lo  o bé per premiar-lo. Sempre interferint en la seva vida i tement per la supervivència. El  1936, Stalin assiteix a una representació de l’opera Lady Macbeth de Mtsensk. Dos dies desprès  apareix una crítica al Pravda en que s’el acusa de desviacionista i decadent. Durant la guerra composa música heroica i patriòtica que és acceptada per l’estatus i per tant es salva. En la segona part, el 1948 Stalin el truca per que representi Russia en el Congrès per la Pau a Nova York. Malgrat que inicialmente s’hi nega, no pot deixar d’anar-hi i es limita a llegir els comunicats i textos que li proporcionen. En la tercera part , ja gran i completamente assimilat pel poder, reflexiona sobre la seva vida i malgrat que ha rebut tota mena de premis, tant a Rusia com fora, ell sent la vergonya d’haver acceptat formar part del sistema.

Uns anys mes tard, mor al 1975 a Moscou , admirat pel su país i el mon musical, però derrotat pel poder, afectada la consciencia, el que expresaria amb una serie de quartets tortuosos i tristos que expresarian el seu torment interior.

En el llibre, Julian  Barnes fa una reinterpretació dels fets que es coneixen de la vida del músic i ens explica la lluita entre art i consignes polítiques. Shostakovich es plany de la duresa de dur una vida de covard, llarga i permanentment angoixada. Malgrat tot, la música el permet viure per sobre d’el soroll del temps i  sap que la música el sobreviurà. El llibre esta plagant de referències musicals i literaries i no estalvia la crítica a occidentals comunistas com Picasso o Sartre que apoyen des de fora un regim que no pateixen.

El llibre tracta de la por i la culpa, de la supervivència de l’art i de la dificultat de comportarse amb honestetat en temps d’una dictadura.

.