- Aquest esdeveniment ja ha passat.
Club de lectura. Como si existiese el perdón de Mariana Travacio
desembre 18 | 16:00 - 17:00
La reunió del Club s’adelanta una setmana per no coincidir amb Nadal. Serà el 18 de desembre a les 16 hores com sempre.
El llibre que comentarem és: Como si existiese el perdón de Mariana Travacio.
Mariana Travacio va neixer a Rosario, Argentina, el 1967. Va passar la infantesa a Brasil on va estudiar al Liceu Frances. Actualmente viu a Buenos Aires.
Es llicenciada en Psicologia per la Universitat de Buenos Aires i es va especialitzar en psicologia forense. També te un mestratge en literatura creativa.
Ha fet tambe traduccions del portugués.
Va ser profesora de Psicologia forense a la Universitat de BAs i te llibres escrits sobre aquest tema.
Inicialment escribia contes i te multiples participacions en antologies i revistes. Ha publicat a Espanya, Uruguai, Brasil, Cuba i Estats Units. Part de la seva obra ha estat traduïda a l’anglés, suec, italia i portugués.
Va guanyar el premi Juan Rulfo (França, 2012) i ha estat finalista de múltiples premis a Espanya i als EUA.
Menció als Premios Nacionales en Ciencia y Letras 2018, Secretaría de Cultura de la Nación Argentina, génere novel.la, per obres publicades entre els anys 2013 i 2016, pel text “Como si existiese el perdón”.
Es autora dels següents llibres :
Manual de Psicología Forense (UBA, 1997)
Cotidiano (Baltasara Editora, 2015).Contes. Taduïda al portugués el 2019.
Como si existiese el perdón (Metalúcida, Buenos Aires, 2016). Novel.la. Va ser seleccionada per l’estant d’Argentina a la Fira de Franckfurt del 2018. El gener del 2020, publicada a Barcelona per la Editorial Las Afueras i el 2021 per Tusquets a BAs. El 2024 es va traduir a l’euskera ; Barkamena existituko balitz bezala a l’editorial vasca Erein
Cenizas de Carnaval ( Contes)(Tusquets, Buenos Aires, 2018).
Figuras infinitas (Editorial Omashu, 2021). Contes.
Quebrada (Tusquets, Buenos Aires, 2022). Novel.la. Publicada també per Editorial Las Afueras
Me verás caer (Tusquets, Buenos Aires, 2023). Llibre de contes publicat també per Editorial Las Afueras (Barcelona)
L’autora explica que és una gran lectora des de petita, però el gran descubriment de la literatura va ser cap els 12-13 anys, mentres vivia al Brasil i estudiava en francés, li van regalar llibres de literatura en espanyol.
En una entrevista sobre les seves influències literaries i sobre qué escriu , diu: “Siempre vuelvo a Borges. A distintos Borges. Me encuentro, a menudo, yendo a buscarlo. Cuando quiero allanarme, vuelvo a Rulfo. Cuando estoy confundida, vuelvo a Nabokov. Cuando necesito anclar, vuelvo a Duras. O a Lispector. O a Quignard. Cuando busco a un amigo, vuelvo a Bolaño. Cuando quiero proxemia, busco a Saer. Cuando me quiero reír, vuelvo a Lem. Cuando quiero volar, busco a Lobo Antunes. Todo depende de la necesidad de cada momento.”
Devant la pregunta: ¿De qué temas se nutre su escritura?, Travacio respon: “Supongo que de los mismos temas que nos conciernen a todos desde el inicio: el amor, la vida y la muerte. Como decía Rulfo, estamos contando lo mismo que han contado desde Virgilio. El tema es cómo lo contamos, de qué forma, con cuáles artificios. Estoy de acuerdo con Rulfo. Creo que el gran tema, en literatura, es el asunto de la forma.”
És una historia de gauchos, d’una terra seca i dura on els homes estan predeterminats a la venjança . Els seus personatges estàn marcats per la fatalitat, però també per la generositat i sensació de pertenença al grup. Per un fet gairabe fortuit es desencadena una veritable lluita amb un altre grup on l’aigua es abundant , però on la bogeria i la violència son impactants.
Els personatges femenins, poc explicats, participan del ambient dificil i sofert de la història dels pobres,
L’escriptura de Mariana Travacio es escueta, concisa i d’una gran força poética. Precisamnet la forma en que escriu és el mes rellevant del llibre.
L’obra ha estat comparada amb els llibres de Juan Rulfo , de Cormack McCarthy ( No es pais para viejos) així com amb la pel.licula de Glauber Rocha, Dios y el Diablo en la tierra del sol ( 1964) amb els camps secs, inospits,cruels, amb persones molt humils i desesperades (Filmin).Al principi de “Como si existiese el perdón” es parla del vent càlid del nord, culpable cósmic de totes les desgràcies, igual que a la pel.licula de Glauber Rocha.
A la novel.la Quebrada, publicada uns anys mes tard, recupera part dels personatges d’aquesta obra, tot i que situa l’acció uns anys abans.