Club de lectura. ANORREAR de Michel Houellebecq

S’ha dit que és el llibre mes humà de l’autor. La novel.la toca diferents temes de l’actualitat: Unes eleccions franceses en les que el principal candidat és una estrella de televisió, la ultradreta, la presencia de sabotatges i guerra informàtica, els problemas d’incomunicació de la parella, la malaltia, els migrants, el tracte als vells i les residències i com no, una mica de sexe força explicit per que no oblidem qui es l’autor. El principal personatge, fil conductor de tota l’obra, és un alt funcionari de l’administració francesa, adjunt al ministre d’economia, i forma part de l’alta burguesia francesa.

És una novel·la més clàssica del que es podria esperar tenint en compte qui és l’autor. En tot cas, l’adjectiu “clàssica” no s’ha d’entendre d’una manera pejorativa, sinó com a sinònim d’un humanisme desvalgut, expressat amb vulnerabilitat i compassió i sense a penes sarcasme ni malícia,  cosa anomala en l’escriptor.

Altres opinions : Michel Houellebecq compon una ambiciosa novel·la total que és moltes coses alhora: thriller esotèric, obra de crítica política, descarnat retrat familiar i també narració íntima i existencial so­bre el dolor, la mort i l’amor, que tal vegada és l’única cosa que ens pot redimir.

Es diu que si Balzac és necessari per comprendre la França del segle XIX, el segle XX i l’actualitat són el terrreny de Houellebecq.

Michel Houellebecq,   Nascut a Sant Pierre ( Illa de la Reunió) el  1958  és actualmente un dels millors escriptors franceos. També és un del més criticats per les seves opinions públiques poc ortodoxes, acusat de islamofob, misogin, decadent, reaccionari, però tothom acepta la seva qualitat literària.

Els pares , ell amb ocupacions  múltiples i intermitents, ella anestessista, varen enviar-lo a fer-se gran amb les ávies.

Va viure primer a Algèria fins els 6 anys  i desprès en pobles propers a Paris. Va estudiar Ingenieria Agronoma amb especialitat d’ecología i posteriorment cinema, que finalitzà el 1981.

Des dels temps d’estudiant ja publicava en revistes uiversitaries. Després va passar a la poesia i finalment a la novel.la.

Autor de ficció, poesia, articulista i director de cinema. S’ha escrit molt sobre la seva obra en la que expresa la preocupació per la solitut, les dificultats de les relacions  personals, l’efecte del lliure mercat en  les persones, el ser políticamente correcte, l’efecte nociu de les religions i els problemes sexuals.

Té una producció extensíssima que li ha valgut diferents premis literaris i multiples edicions i traduccions de la seva obra. També té la Legió d’Honor.

Ha publicat també multiples articles i llibres d’assaig.

Escriptor controvertit, ha estat objecte de una dotzena de llibres ( no traduits) que parlen de la seva obra, amb titols tan suggestius com : Houellebecq, el plaer de llegir; Houellebecq: esperma i sang,  Houellebecq o la provocació permanent.

Llibres publicats:

Rester vivant, méthode (La Différence,1991)
H.P. Lovecraft: Contre le monde, contre la vie (Le Rocher, 1991) una anàlisi de la vida i obra de H.P.Lovecraft.
La Poursuite du bonheur, poèmes (La Différence, 1991)
Extensión du domaine de la lutte. (Maurice Nadeau, 1994); Ampliació del camp de batalla (Anagrama, 2014)
Le Sens du combat, poèmes (Flammarion, 1996)
Rester vivant, seguit de La poursuite du bonheur, revisada per l’autor (Flammarion, 1997)
Interventions, recull d’assajos (Flammarion, 1998)
Les particules élémentaires (Flammarion, 1998); Les partícules elementals (Empúries/Anagrama, 1999)
Renaissance, poèmes (Flammarion, 1999)
Lanzarote, relat (Flammarion, 2000)
Plateforme (Flammarion, 2001); Plataforma (Empúries/Anagrama, 2002)
La Possibilité d’une île (Fayard, 2005); La possibilitat d’una illa (Empúries, 2005)
Interventions 2 (Flammarion, 2009)
Rester vivant, Le sens du combat, La poursuite du bonheur, Renaissance (J’ai Lu, 2010)
La carte et le territoire (Flammarion, 2010); El mapa i el territori (Empúries/Anagrama, 2011). Premi Goncourt.
Ennemis publics, recull de 28 cartes amb Bernard-Henri Lévy (Flammarion/Grasset, 2008)
Configuration du dernier rivage (Flammarion, 2013)
Non réconcilié: Anthologie personnelle 1991-2013 (Gallimard, 2014)
Soumission (Flammarion 2015); Submissió (Anagrama, 2015)
En présence de Schopenhauer, amb pròleg d’Agathe Novak-Lechevalier (L’Herne, 2017)
Sérotonine (Flammarion,2019) Serotonina (Anagrama 2019)
Anéantir (Flammarion 2022) Anorrear (Anagrama, 2022)
Quelques mois dans ma vie, 2023.
Des del premi Goncourt per El mapa y el teritori, ha estat traduit per Anagrama i s’ha convertit en un autor molt apreciat també aqui..

Enllaç del Zoom: https://us02web.zoom.us/j/83648623822?pwd=ZmttMm42RENvWDBmaytMZ2hJVWJzUT09