Ha mort el professor Xavier Iglesias Guiu, Ginecòleg i Obstetra, home d’indubtable caràcter acadèmic: Catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de Barcelona, Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i membre del American College of Obstetrics and Gynecology.
Nascut a Torregrossa (Lleida), a on tenia el seu més profund arrelament. Nét i fill de metges, que segur varen influir en la seva decisió d’estudiar Medicina. A l’acabar la llicenciatura, motivat per assolir l’excel·lència en la seva formació com especialista, va decidir creuar l’Atlàntic per marxar a Estats Units amb la seva esposa Ana Maria, una dona excepcional, varen marxar recent casats en una època (1962) en la que les barreres físiques, lingüístiques i culturals ho convertien en una quimera. Al mateix temps que s’anava formant com especialista als EEUU, ell i l’Ana Maria varen començar el projecte més important de les seves vides, ser pares, primer amb el naixement de la Montse i l’Anna, i al tornar a Barcelona va completar la família el Ramon. Ell es sentia orgullós de la seva família que havien format, dels seus tres fills, i quan ara, li preguntaves pels seus néts, la Irene i el Xavier, el seu rostre s’il·luminava amb una expressió de felicitat. A la seva néta Joana, que va morir en la infància, la tenia sempre present, ell deia que “era un àngel que feia el seu camí”.
Als Estats Units, es va generar el gran professional que ha estat tota la seva vida. El Prof. Iglesias es va formar inicialment al Mount Sinai Hospital de Miami i la residència la va fer al Harlem Hospital de Nova York i posteriorment va completar la seva formació amb una estada al MD Anderson Institut de Houston Texas, en Oncologia Ginecològica.
Va tornar a Barcelona ja convertit en un especialista excepcional, amb una visió anglosaxona de l’especialitat i amb les idees molt clares del que s’havia de millorar en el nostre país en el camp de l’obstetrícia i ginecologia. A nivell assistencial la seva ha estat carrera professional vinculada sempre a l’Hospital Clínic, des que durant la carrera va ingressar com alumne intern per oposició a la Càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia, fins a ser cap de Departament Assistencial. Es va incorporar l’any 1969 a l’Hospital Clínic, a la recent estrenada càtedra del Prof Jesús Gonzalez Merlo, amb el què els va unir una amistat de per vida. Eren temps de canvis, l’Hospital Clínic havia iniciat un camí al 1968 cap a la professionalització amb una estructura de plantilles de professionals degudament remunerades, essent l’inici del èxits tant clínics com de recerca, que varen continuar de forma imparable fins assolir l’excel·lència.
Els seus coneixements, extraordinaris per l’època, i les seves habilitats quirúrgiques excepcionals, que l’han distingit tota la seva vida professional i el varen inspirar en el seu compromís continu cap a la innovació i la formació. A principis del anys 1970 moltes coses canviaren en l’Obstetrícia i la Ginecologia al nostre país, el Professor Iglesias i el Professor Gonzalez Merlo amb tot l’equip del Clínic, varen ser uns dels pioners en moltes coses de gran importància per la salut de les dones: la introducció de la citologia, l’ecografia, els sistemes de control del benestar fetal, etc. Ell va ser uns dels protagonistes principals d’una època gloriosa de l’especialitat, a nivell nacional, en la qual la innovació tècnica en l’Obstetrícia i la Ginecologia i el canvi organitzatiu dels serveis monolítics, a la distribució en àrees especialitzades, va fer evolucionar la nostra especialitat ja de forma imparable.
Un dels efectes d’aquest compromís per la innovació va ser el seu interès pel desenvolupament de les subespecialitats en l’Obstetrícia i la Ginecologia. Per una banda impulsant l’Oncologia ginecològica, va ser president de la Secció d’Oncologia Ginecològica de la Sociedad Española de Ginecologia y Obstetricia (1986-1990) i per altre banda impulsant la creació a l’Hospital Clínic de la primera unitat d’Uroginecologia. Aquesta darrera és la que ha marcat la meva vida professional, que ha suposat un treball conjunt durant molts anys sota el seu lideratge. És just en aquest punt on desitjo manifestar un cop més el meu agraïment envers aquest gran home, gràcies Professor Xavier Iglesias Guiu, pel seu suport, la seva confiança i les seves ensenyances. Aquest
agraïment és un sentiment que compartim tots els que hem tingut la sort de trobar-lo en la nostra carrera professional. El Prof. Iglesias és un clar exemple de professional que ha sabut fer escola.
La seva ha estat una vida professional marcada sobretot pel seu compromís amb la docència, que el varen portar a ocupar els càrrecs de Vicedegà de la Facultat de Medicina i Vicerector a la Universitat de Barcelona i a ser una persona clau en la posta en marxa de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. El seu compromís amb la docència s’ha expressat sobretot a través de la seva dedicació a la formació de generacions de professionals mèdics. Tenia una gran proximitat amb els seus alumnes, els inculcava el valor de la recerca, transmetia la seva generositat intel·lectual i la seva enorme qualitat humana.
Però com a deixeble seva, he de dir que hi ha uns aspectes que el feien únic i que el feien brillar d’una manera especial, eren la seva humanitat i la seva bondat, el Professor Iglesias era capaç de veure lo millor de cada un de nosaltres i això en moments inicials de la nostra vida professional, quan ombres inconcretes es projectaven en el nostre futur, ell feia que aquestes ombres s’anessin convertint en claredat, visió i coneixement. Ell ens aconsellava però ho feia amb tota la seva saviesa, la seva serenitat i el seu convenciment, et feia creure que podies fer el que volies fer.
Aquesta bondat i humanitat han format part de la seva essència fins al final de la seva vida. El trobarem a faltar sempre però, tots els que ens considerem els seus deixebles, tenim en la nostra ànima la llavor de la seva saviesa i humanitat i la mantindrem fins al final dels nostres dies.
Moltes gràcies Professor Iglesias. Descansi en pau.
Montse Espuña Pons
Barcelona febrer del 2025