LEER LOLITA EN TEHERAN. Azar Nafisi

Azar Nafisi ( 1955) és una académica iraní que viu als USA des de 1997. Es especialista en literatura i llengua anglesa. El 2008 va publicar  una autobiografía, Things I’ve been silent about: memories of a prodigal daughter, sobre la influència dels seus pares, ( una mare freda i malhumorada, una de les poques parlamentaries i un pare amigable i carinyòs, diplomàtic i que va ser alcalde a Teheran) així com la política iraní, inclòs l’empresonament del pare sota el regim del Sha, falsament acusat d’irregularitats financeres.

Va neixer i es va criar fins als 13 anys a Iran. Desprès va fer els seus estudis a Lancaster i finalmente als anys 70 va obtener  el seu grau en Llengua i literatura anglesa a Oklahoma. Durant la seva estada a la universitat va participar en les manifestacions i organitzacions que volien derrocar la tirania  del Sha.

En declaracions seves, als anys 60 a l’Iran els drets dels homes i les dones eren similars  i per aquest motiu s’oposà al regim dels ayatolas. L’any 1979 torna a Iran per exercir a la Universitat de  Teheran fins que l’expulsen el 1981 per no aceptar  el vel islàmic . El 1987 treballa a la Free Islàmic University i reb un fellowship  a la Universitat d’Oxford on ensenya i dirigeix una serie de conferències sobre el paper de la cultura occidental a l’Iran desprès de la revolució del 79.

Entre 1997 i 2017, Azar Nafisi va ser profesora invitada al Foreign Policy Institute of Johns Hopkins University’s School of Advanced International Studies (SAIS) a Washington, DC, sent professora d’estètica , cultura, i literatura, fent a mes cursos sobre la relació entre cultura i politica , va ser també directora de The Dialogue Project & Cultural Conversations i de la junta directiva del Freedom House.

Ha donat conferencies i ha escrit extensament en Persa i Anglès sobre les implicacions politiques entre  literature i cultura , així com del drets humans de les dones iranianes I l’important paper que juguen en el canvi cap el pluralisme i l’apertura de la societat civil iraniana.

El 2011, va ser premiada amb el Cristóbal Gabarrón Foundation International Thought and Humanities Award per la seva “defensa determinada i coratjosa dels valora humans a Iran í la conscienciació de la situació de les dones al mon islàmic”

També va rebre el 2015. el premi  Benjamin Franklin Creativity Laureate Award.  Ha rebut doctorats honoris causa de diferents universitats : Susquehanna University (2019), Pomona College (2015), Mt. Holyoke College (2012), Seton Hill University (2010), Goucher College (2009), Bard College (2007), Rochester University (2005) and Nazareth College.

Azar Nafisi ha escrit per The New York Times, Washington Post, The Wall Street Journal, The New Republic I El Pais.  La seva història “The Veiled Threat: The Iranian Revolution’s Woman Problem” publicada a The New Republic (1999) va tenir gran impacte i va ser reimpresa  traduida a diferents llengues.

Va escriure un llibre infantile : BiBi and the green voice, traduits a l’italià i l’hebreu.

Altres llibres publicats : Things I’ve Been Silent About: Memories of a Prodigal Daughter ( 2008) i The Republic of Imagination: America in Three Book ( 2014)s, un estudi apassionat i poderos sobre l’actual  paper vital de la ficció a America. That Other World, llibre sobre Novokof, va ser publicat per Yale University Press el 2019.

Últim llibre publicat : Read Dangerously: The Subversive Power of Literature in Troubled Times (March 2022)

Actualment viu a Washington, D.C.

Entrevista a la BBC, gener  del 2004 :Aquesta entrevista s’enmarca en una serie d’entrevistes a persones migrants que han tingut éxit en els paisos d’adopció.

Desprès del éxit de “Leer Lolita en Teheran”  quan ella esta treballant a la Jonhs Hopkins University.

L’autora diu:” Vaig viure a Teheran fins els 13 anys i desprès els pares em van enviar a Lancaster ( Regne Unit) per acabar els estudis. Va ser llavors que vaig tastar l’exili. Per mi Iran es va convertir en una estrella brillant, el lloc on tots els meus somnis tornaven.

Vaig tornar a Iran el 1979  desprès d’obtenir el grau d’ anglès i  literatura americana. Tot el que jo recordaba havia canviat. Durant 18 anys vaig estar vivint a la República Islàmica, lluitant contra les imposicions  de la revolució.

Em plantejava on era casa meva: el lloc on havia nascut o el lloc on es vivia d’acord amb les meves creences.

Hi ha coses que un s’endú allà on va, en el meu cas els llibres, la literatura i la docència.

Als Estat Units ensenyo i escric. La prinicipal diferència és que el llibre que he escrit ara, no l’hagues pogut escriure al meu pais. Ara he pogut recrear la vida del meu pais . De fet he mantingut el contacte amb Iran.

Penso que el que fa els llibres i la literatura tant maravellosos és que trascendeixen els límits geogràfics.”

LEER LOLITA EN TEHERAN . Llibre del mes de maig del 2023.

Leer Lolita.. va ser publicat el 2003 als USA i  traduit aqui el 2011 per Duomo Editorial. Traducció de Maria Luz  Garcia de la Hoz.

La novel.la ha estat  traduida a 32 idiomes, i va guanyar diversos premis : Prix du Meilleur Livre Étranger, Non-fiction Book of the Year Award from Booksense ( 2004) , el Frederic W. Ness Book Award, el Latifeh Yarsheter Book Award, the Grand Prix des Lectrices de Elle, i un premi de l’American Immigration Law Foundation, sent finalista del PEN/Martha Albrand Award for Memoir. Persian Golden Lioness Award per literatura, presentat per la World Academy of Arts, Literature, and Media.

El llibre tracta d’ una professora de literatura de la universitat de Teheran que progressivament va tenint mes dificultats per exercir l’ensenyamnet sota l’ estricte regim islamista. De fet la fan fora de la universitat per no dur vel. Crea llavors un petit grup de7 alumnes, noies,  seleccionades, que reúneix  clandestinament a casa seva i on llegiran  els llibres que s’han convertit en prohibits. La novel.la permet aixi coneixer diferents veus i reaccions a les tradicions i noves normes islàmiques.

Llegeixen Jane Austin, Henry James, Scott Fitzgerald i Novokov i es reuniran durant dos anys, cada dijous al mati.

En un mateix llibre es fa critica literaria, biografia però sense ser clarament autobiogràfica, relat de les revoltes per fer fora el Sha, les lluites politiques dels diferents grups que volen prendre el control, la tornada dels exiliats i presos  i finalment el poder dels islamistes que logren el control sota el govern regit per la sharia i comandats per l’Ayatola Homeini. Parla de l’impacte dels diferents grups a l’Universitat i de com les seves classes de literatura anglesa es converteixen en escandol pel sol fet de parlar de la civilització occidental i no tenir un component moralitzant i politic.

El 2009, Reading Lolita in Tehran va ser considerat entre els “100 Best Books of the Decade” per The Times (London).