- Aquest esdeveniment ja ha passat.
Club de lectura. Mantenir-se Bàrbar de Louisa Yousfi
22/10/2025 | 16:00 - 17:00
El llibre del mes d’octubre és: Mantenir-se Bàrbar de Louisa Yousfi
En parlarem a les 16 hores del día 22, vía telemàtica.
En Català a Editorial Manifest, en Castellà a Anagrama : Seguir siendo barbaro. Publicat a França el 2022, ha estat traduit aquí el 2024.
Aquest llibre ens parla de la necessitat d’estar integrat en la societat a la que s’emigra o be de la necessitat de mantenir les arrels culturals de les families onsevulla que es visqui.
Tots recordem com els qui van emigrar per la guerra civil d’Espanya, van seguir parlant català amb els fills i sovint amb els nets. Segur que cuinaven plats tradicionals o cel.lebraven el Sant Jordi.
No ens ha d’estranyar que els qui actualment están entre nosaltres procedents d’altres cultures intentin preservar el seu llegat cultural.
Però no es el mateix estar integrat: treballar, pagar impostos, etc que estar assimilat, es a dir oblidar el bagatge cultural propi per adquirir el del lloc on es va a viure.
Louisa Yousfi és periodista i filla de l’immigradio Argelina a França
Amb aquest llibre posa de manifest les contradiccions del passat postcolonial, el concepte de barbar aplicat a les cultures diferents de les europees
De la contra coverta del llibre:
“Sento que tinc tantes coses a dir que val més que no sigui gaire cultivat. He de conservar una mena de barbárie, he de mantenir-me bárbar” afirma l”escriptor algeriá Kateb Yacine. Louisa Yousfi l”entén com una fórmula mágica: tant consigna estética com faula política, ens permet convocar junts a Chester Himes, James Baldwin, Frantz Fanon, Toni Morrison, o els rapers Booba i PNL, i tota una cohort salvatge a l”assalt de l”Imperi.
Tens a les mans un contundent relat polític i literari sobre els subjectes postcolonials, Yousfi s”apodera del concepte de “barbárie” per oferir una història d”aquest (re)esdevenir bárbar per als negres i árabs de França i la resta d Europa. Analitza com novel·listes, humoristes, rapers s”han apoderat de l”art no només per denunciar, sinó també per protestar contra l”ordre establert. Així, al llarg dels capítols, l”autora es va interessant per la manera com l”escriptura pot esdevenir un acte de resisténcia, però també un mitjá per acceptar-se com a “bárbar”.
Desafiant la saviesa convencional que postula la integració com un bé sense pal·liatius, mostra com l”assimilació pot equivaldre a la pérdua de tradicions, religió, llengua i cultura. L autora mira Occident i els seus defectes morals com si digués: potser jo soc una bárbara, però qui és el veritable monstre?”