Club de lectura: Lligats històricament , comentarem “L’Ordre del dia” de E. Vuillard i “El món d’ahir” de Stephen Zweig

Enllaç Zoom reunió Club de lectura:
https://us02web.zoom.us/j/83648623822?pwd=ZmttMm42RENvWDBmaytMZ2hJVWJzUT09

Códi d’accés: 4849     ID de reunión: 836 4862 3822

Éric Vuillard (Lió, 1968) és un escriptor i cineasta francès, Premi Goncourt de l’any 2017 per l’obra “L’ordre del dia”.

La majoria de les seves obres están relacionades amb fets històrics, la revolución francesa, ela caiguda de l’Imperi Inca,  les revoltes populars de l’edat Mitjana, la segona guerra mundial.

Amb aquesta obra, L’ordre del dia, història i literatura es combinen a la perfecció per regalar-nos bellesa literària i coneixement.

‘És curiós com els tirans més convençuts respecten vagament les formes fins al final, com si volguessin fer veure que ells no trepitgen els procediments quan se salten obertament tots els protocols. Sembla que no en tinguen prou, amb el poder, i que sentin un plaer addicional forçant els seus enemics a observar, per última vegada i en favor seu, els rituals de poder que ells estan fent caure.’ Éric Vuillard. L’ordre del dia. p. 70

Fou la invasió d’Àustria per part de l’exèrcit nazi una demostració de força i poder o un caos de tancs sense combustible? L’ascens de Hitler fou degut al seu carisma o el resultat de mesquineses i foscos interessos de l’èlit alemanya? Com va anar realment tot plegat?

Aquesta obra és una crònica terrible, molt impactant, de la consolidació de Hitler en el poder i del començament dels fets que provocaren milions de morts al món.  Podriem dir que les negociacions que apareixen al llibre són ordres del dia. No hi hagué cap negociació, estava tot decidit.

Pels documents que ens han arribat sembla que Àustria estigué al seu costat des de l’inici, però això seria generalitzar en excés, com pensar que tots els alemanys en aquell moment eren nazis. És el mateix que va dir Churchill anys després a un periodista a la pregunta de si odiava els alemanys; el ja aleshores Primer Ministre britànic va dir: ‘no els conec a tots’. La propaganda de Goebbels (sempre mentidera), l’ajuda dels empresaris pròspers (que amb els jueus i presoners dels camps de concentració com a treballadors seus ho foren encara més) i, per desgràcia, també per culpa dels mel·liflus, incompetents, quan no directament miserables polítics d’aleshores, el nazisme s’expandí més enllà d’Alemanya, més enllà dels propis nazis.

Llegint el llibre, que per moments sembla un panegíric ple de solemnitat, quan no una conferència, per moments és prosa poètica, sempre perfectament escrit i amb la passió pròpia d’un Stephan Zweig, hom arriba a indignar-se, quasi 74 anys després de l’acabament d’aquesta guerra terrible, per totes les coses que llegeix. Per comprendre, des de la distància, que podria haver sigut d’una altra manera, que amb els nazis no es podia parlar, que no es mereixien cap condescendència, i que aquesta va jugar en contra seva. La bona voluntat, una vegada més, va ser xafada, maltractada i menystinguda pel violent de torn. Això sí, els personatges que apareixen en aquesta obra, i tenien capacitat de decisió, no sabien què era la bona voluntat; directament eren, com a mínim, uns negligents covards o uns malvats interessats.

El Món d’ahir, memòries d’un europeu.

Stephan Zweig va neixer a Viena  el 1988 en una familia de l’alta burgesia. Va participar des de molt jove en el mon cultural de la seva ciutat , i va seguir publicant fins al seu suicidi a Brasil l’any  1942.

El Mon d’Ahir, publicat en plena segona guerra mundial, fa una revisió de la seva vida , pero sobre tot de la historia de Europa abans de la primera gran guerra, durant la guerra en la que no participa, entre les dues guerres  on assisteix a l’ascens del nacisme i  la segona guerra amb el desastre per la cultura i l’exode dels Intel.lectuals que vaproduir. No es una crónica de guerra, es una crónica de com el mon intelectual del que forma part  i que semblava tant sòlid es destrueix. Zweig com intelectual, pacifista i jueu  ho explica amb la   característica prosa fluida i sempre interessant.

Les seves obres van ser prohibides pel nazisme, pero han persistit  fins a l’actualitat. Va conrear fonamentalment la ficció  i les biografies que van tenir i segueixen tenint molts lectors.

Es un autor que cal llegir per entendre gran part de la historia  i de la cultura europea.