Club de lectura. Les gratituds, de Delphine de Vigan

Escriptora francesa nascuda a  l’any   1966

La seva obra ha estat pasada al cinema en alguns casos.

Els libres que escriu entre autobiografics i imaginatius han tingut gran difusió tant a França com en altres llengües.

Neix el 1966 a Boulogne-Billancourt prop de Pris on viu actualment.

Delphine de Vigan mostra molt aviat una gran passió per la lectura i la literatura. Estudia  a La Sorbona, a l’escola D’estudis avançats en Ciencies de l’Informaciò. Despres pasa un temps treballant a una escola a Alfortville.

Despres de tornar del treball, escribía dues hores diàries i el 2001 va publicar el primer llibre: Jours sans faim en el que explic els problemas amb l’anorexia que va patir. Tant aquest llibre com el següent “les jolis garçons” , els escriu amb pseudonim.

A partir de la següen novel.la . “Una tarda de desembre” ja escriu amb el seu nom i obte el primer éxit el 2007, amb “No y yo”. Aquest llibre va obtener premis  i va ser dut al cinema. Traduida a 20 idiomes, a partir d’aquí els seus libres han estat premiats,  han tingut gran difusió i s’ha pogut dedicar a ser escriptora.

En 2011, su novela Nada se opone a la noche, en la que narra la historia de su propia familia haciendo frente al desorden bipolar que afronta su madre, ganó una serie de premios literarios franceses, incluyendo el Prix du Roman Fnac, el Prix Roman France Télévisions y el Prix Renaudot des Lycéens.^[2]​

Obras

Novelas

• Jours sans faim, 2001 (Editions Grasset, amb el seudónim de Lou Delvig). Traducció a l’español: Días sin hambre, 2013 (Editorial: Barcelona: Anagrama. Traductor: Javier Albiñana).
• Les Jolis garçons, 2005 (Editions Jean-Claude Lattès).
• Un soir de décembre, 2005 (Editions Jean-Claude Lattès). Traducció al español: Una tarde de diciembre, 2007 (Editorial: Madrid Artime. Traductor: Juan Carlos Durán Romero).
• No et moi, 2007 (Editions Jean-Claude Lattès). Traducción al español: No yyo, 2009 (Editorial: Suma de Letras); No y yo, 2021 (Editorial: Barcelona: Editorial Anagrama. Traductor: Juan Carlos Durán Romero).
• Sous le manteau, 2008 (Editions Flammarion). Obra no traduïda,
• Les Heures souterraines, 2009 (Editions Jean-Claude Lattès). Traducció al’ español: Las horas subterráneas, 2010 (Editorial: Suma de Letras. Traductor: Juan Carlos Durán Romero).
• Rien ne s’oppose à la nuit, 2011 (Editions Jean-Claude Lattès). Traducción: Nada se opone a la noche, 2019 (Editorial: Barcelona Editorial Anagrama. Traductor: Juan Carlos Durán Romero).
• D’après une histoire vraie, 2015, (Editions Jean-Claude Lattès). Traducción al español: Basada en hechos reales, 2016 (Editorial: Barcelona Anagrama. Traductor: Javier Albiñana).
• Les loyautés, 2018 (Editions Jean-Claude Lattès). Traducción al español: Las lealtades, 2019 (Editorial: Barcelona: Anagrama. Traductor: Javier Albiñana).
• Les Gratitudes, 2019 (Editions Jean-Claude Lattès). Traducción al español: Las gratitudes, 2021 (Editorial: Barcelona: Editorial Anagrama. Traductor: Pablo Martín Sánchez).
• Les enfants sont rois, 2021 (Editions Gallimard). Traducción al español: Los reyes de la casa, 2022 (Editorial: Barcelona: Editorial Anagrama. Traductor: Pablo Martín Sánchez).

Adaptaciones cinematográficas

• 2010: No et moi,de Zabou Breitman. Traducible como: “No y yo”.
• 2017: D’après une histoire vraie,de Roman Polanski. Traducción al español: Basada en hechos reales.

Distinciones honoríficas

• Oficial de la Orden de las Artes y las Letras (República Francesa, 10/02/2016).^[3]​

El llibre que comentarem el25 de juny és:
Las gratitudS

Tres personatge fonamentals: La Michka, que despres d’un ictus precisa d’un logopeda per poder enraonar, un cop ingressada en una residència. La mateixa Michka que quan era jove va cuidar una veïna , una nena que sovint estaba sola a casa i que va convertir en la seva familia.

El segon personatge es la Maria, aquella nena que segueix preocupant-se per la Mchka, per ajudar-la i cuidar-la tant com pota. Malgrat això es pregunta si li ha agraït may prou el que ha fet per ella, sent que si no hagues estat aquesta veïna, probablement ella ja no fora al mon.

El tercer personatge és el logopeda, en Jérôme. Ens explica que ell treballa en el geriatric i per tant treballa amb els records, les vergonyes, els remordiments, amb la por a morir. Treballa amb les paraules i els silencis.

El desitg no satisfet de la Mishka es trovar les persones que la van acollir els anys d ‘extermini,  Vol també mostr-els-hi  la seva gratitud.

La relació entre els dos relators está centrada en aquest darrers temps de la Mishko i permet moltes reflexions sobre les persones, les seves relacions i l’ajuda mutua.

Un estil contingut, auster, la narració a dues veus ens permet reflexionar sobre múltiples aspectes de les relacions humanes.

Én certs conceptes és un estudi de les relacions humanres, la vellesa, la bondat i les gratituds