Club de lectura. LA MORT I LA PRIMAVERA. Mercè Rodoreda

Distopia total, crea un mon estrany ple de regles que converteixen a vida del poble en un infern.

Malgrat moments de gran poesía, és una obra fosca narrada en primera persona per un home que quan te 14 anys es rebel.la contra les cruels costums del poble i finalmente es produeix una guerra civil.

El llibre va ser escrit i re-escrit molts cops, de forma que en morir la Rodoreda, es recomposa  a partir dels múltiples fragments corretgits repetidament. Des dels anys 60 en que en fa una primera versió fins a la seva mort va produint canvis en el text, mentres simultaniament completa les altres publicaciona. La compilació i tria dels fragments originals del llibre van ser obra de Núria Folc, vidua de Joan Sales, l’editor que va publicar tota l’obra de Rodoreda

Es el seu llibre més dur i l’any 1986 quan es publica no te una gran acollida. Es el2017, quan de nou es publicada el 2017 per Club Editor, que l’obra és redescuberta, estudiada i apreciada.

Els grans temes rodoredians -l’amor que neix i mor, l’afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s’hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai. S’en reconeix l’influencia en els autors joves actuals.

Neus Penalba ( Tarragona 1982) publica Fam als ulls i ciment a la boca, basada en la seva tesi doctoral , que te un impacte impotant. Actualment ha comisionat l’extensa i exitosa exposició sobre Merce Rodoreda que encara es pot veure al CCCB.

Mercé Rodoreda i Gurgui ( 1908-1983) Neix a Barcelona, Sant Gervasi en una torre a nivel de Balmes/Padua. És una torre amb jardi, plena de plantes exótiques que el seu avi va plantar i que li inculca el gust pels jardins i les flors.

El seu pare, te una feina d’oficinista i  és un lletaferit que li llegeix cada nit. L’avi, amo de la torre, és un antic antiquari que te la casa plena de antiguetats i admirador de Verdaguer de qui va ser amic. Al jardi de la casa hi instal.la un bust de Vedaguer. L’avi te una gran influencia en la importancia de la lengua i el catalanisme de la Rodoreda, era col.laborador d ela recista Renaixença i l’Arc de Sant Marti. Quan l’avi te un ictus, la Rodoreda es queda a casa per ajudar la mare i això vol dir que ella va a escola tant sols dels 7 als 10 anys. Aixó si, te una gran biblioteca i molt aviat escriu per combatre l’aborriment.

Als 12 anys mor l’avi i poc desprès retorna el germà de la mare que estava “fent les ameriques” a Argentina.

Als 20 anys es casa amb en Joan Gurqui de 34 anys, que esdevé oncle i marit. Als 21 anys te el seu únic fill, Jordi Gurqui Rodoreda. És en aquest periode que inicia el que vol sigui el seu futur: l’escriptura.

Amb l’adveniment de la Republica, es forma al Liceu Dalmau on  gràcies a Delfí Dalau millorarà els seus coneixements lingüistics. Comença a pubicar contes  i l’any 32 comença amb quatre novel.les: Soc una dona honrada, Del que hom vol fugir ( 1934) Un día a la vida d’un home (34) Crim ( 1936), libres que no incloura en el seu recull d’obres. i Aloma ( 1938) que rebrà el premi Creixells, però que reescriura per torar a ser publicada mes tard. Durant la guerra treballa per la Generalitat , es amiga d’Andreu Nin i de Francesc Trabal i el grup de Sabadell ( Jordana i Pere Quart). A partir del 32 també participa en la prensa i forma part de l’Associació de prensa de Barcelona i ja guanya els primers jocs florals el 1934.

L’any 39 just abans del fi de la guerra fuig a França amb altres escriptors : Ana Muria, Francesc Trabal, Carles Riba… i Armand Obiols, que esdevindrà el seu company de vida. Viuen un temps prop de París al Castell de Rossy en Brie, però ho han d’abandonar per l’arribada dels alemanys.

Alguns dels companys d’exili marxen cap a Mexic, però ella i l’Arman Obiols es queden a Limoges. Es un temps de fam en que viuen en una habitació i ella guanya uns diners cosint. El 1947 torna a publicar a la Revista de Catalunya que s’edita a Xile i Mexic.

Quan Armand Obiols aconsegueix una feina a Ginebra ( 1954) s’hi traslada. Es a Ginebra “una ciutat aborrida” segons la Rodoreda on escriu gran part de la seva obra. Al votant del 50 comença a visitar Barcelona on hi ha la seva mare que cuida el fill .

Participà en els Jocs Florals de l’exili i els guanyà els anys 47, 48 i 49 quan esdeve Mestre en Gai Saber.

El 1956, guanya el Premi Joan Maragall d’assaig

El 1957 obte el premi Victor Catala pel recull: 22 contes.

El 1960 envia la Plaça del Diamant al premi Sant Jordi i el 61, La mort i la Primavera, però es descartada en els dos casos. Al tribunal del Sant Jordi del 1960 hi ha en Joan Fuster que recomana el llibre a Joan Sales que te el Club Editor. A partir d’aquest moment i fins ara la majoria dels libres de la Rodoreda han estat editats per Club Editor ( ara dirigit per Maria Bohigas Sales,  neboda-neta de Joan Sales)

El 1966 rep el Premi Sant Jordi per “El carrer de les Camelies”, que també rebrà el Premi Crítica el 67 i el Ramon Llull el 69.

Del 1970 endevant les seves obres van ser traduïdes a altres idiomas. Mes de quaranta.

El 1980 reb el Premi d’honor de les Lletres Catalanes.

Despres d’haver viscut a Paris /Ginebra/ Barcelona, els últims anys de la seva vida els passà a Romanya de la Selva on es feu construir una casa amb jardi , situada al mig dels boscos.

Mor el 1983 a Girona i és enterrada en un acte multitudinari a Romanyà.

Obra publicada, sovint revisada i tornada a publicar.

• (1938)Aloma
• (1958)Vint-i-dos contes
• (1962)La plaça del Diamant
• (1966)El carrer de les Camèlies
• (1967)Jardí vora el mar
• (1967)La meva Cristina i altres contes
• (1974)Mirall trencat
• (1978)Semblava de seda i altres contes
• (1979)Tots els contes
• (1980)Viatges i flors
• (1980)Quanta, quanta guerra…
• (1986)La mort i la primavera
• (1991)Isabel i Maria

Són també d’interès els epistolàris entre Rodoreda i Sales, i el d’Anna Murià

Les revisions de la seva obra i biografies s’han succeit fins a l’actualitat ja que segueix sent l’escriptora de referència del segle XX.