Club de lectura. La balsa de piedra de José Saramago

El proper 26 de març, el llibre que comentarem és “La balsa de piedra” de Jose Saramago

Biografia
Va néixer a la població d’Azinhaga, situada al municipi de Golegã. Els seus pares eren José de Sousa i Maria da Piedade .”Saramago”, la paraula portuguesa per a rave salvatge, va ser el malnom del seu pare, i va ser incorporat accidentalment al seu nom pel secretari del poble quan es va registrar el seu naixement: Jose Sousa Saramago.

El1924, la seva família es va traslladar a Lisboa, però sempre van tenir dificultats econòmiques que van fer que als 12 anys el portessin a una escola técnica, sense que pugues acabar els estudis per manca de diners. Malgrat això era un bon estudiant i molt afeccionat a la lectura i va freqüentar la Biblioteca pública de Lisboa. Es va formar com torner i va terballar dos anys com mecanic de cotxes. Va estar casat  amb Ilda Reis del 1944 al 1970 i va tenir la seva única filla Violante el 1944.. En aquesta època treballava al Servei de Benestar Social com a funcionari. Posteriorment va treballar a l’editorial Estúdios Cor com a redactor i traductor, i després com a periodista. Posteriorment, entrà a treballar en una companyia d’assegurances i simultaniejà les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un periòdic d’abast nacional, però del qual, per raons polítiques, ben aviat en fou expulsat. Crític literari de la revista Seara Nova, va formar part de la primera direcció de l’Associació Portuguesa d’Escriptors. El 1968, va conèixer i es va convertir en amant de l’escriptora Isabel da Nóbrega , a qui més tard dedicaria Memorial do Convento i O Ano da Morte de Ricardo Reis.

Membre del Partit Comunista Portugues des del 1969, va sumar-se a la Revolució dels Clavells l’abril del 1975.Va ser director del Diário de Notícias.

Va publicar la seva primera novel·la, Terra de pecat, l’any 1947.  No torna a publicar fins el 1966, Possibles Poemes. El van seguir un altre llibre de poemes, Provavelmente alegria, el 1970, tres reculls d’articles periodístics el 1971, 1973 i 1974 respectivament, i el llarg poema L’any 1993 el 1975. L’any 1976 es va publicar una col·lecció d’escrits polítics sota el títol Notes. Després del seu acomiadament del Diário de Notícias el 1975, Saramago  es va poder dedicar exclusivament a l’escriptura i els anys següents va publicar una sèrie d’obres importants com Manual de Pintura e Caligrafia (1977), Objecto Quase (1978), Levantado do Chão (1980) i Viagem a Portugal (1981).

Saramago no va aconseguir un gran reconeixement i aclamació fins als seixanta anys, amb la publicació de la seva quarta novel·la, Memorial do Convento (1982) que va ser traduida i va rebre el premi del PEN club portuguès.

Després de novel·les aclamades com L’any de la mort de Ricardo Reis i La història del setge de Lisboa, Saramago va ser aclamat pels crítics literaris pel seu estil complex però elegant, la seva àmplia gamma de referències i el seu enginy

L’any 1986 Saramago va conèixer una intel·lectual i periodista espanyola, Pilar del Río, Es van casar el 1988 i van romandre junts fins a la seva mort el juny de 2010. Del Río és la traductora oficial dels llibres de Saramago al castellà.

Després de la publicació de L’Evangeli segons Jesucrist, ( 1991)els membres de la comunitat catòlica de Portugal  es van indignar per la representació de Saramago de Jesús i, en particular, de Déu com a éssers humans fal·libles, fins i tot cruels. El govern conservador de Portugal, encapçalat pel llavors primer ministre Aníbal Cavaco Silva, no va permetre que l’obra de Saramago pogués competir pel Premi Aristeion, argumentant que ofenia la comunitat catòlica. Com a resultat, Saramago i la seva dona es van traslladar a Lanzarote.

L’any 1998 Saramago va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura amb la motivació del premi: «qui amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia ens permet contínuament captar una vegada més una realitat elusòria».

S’esperava que Saramago parlés com a convidat d’honor al Parlament Europeu dels Escriptors l’any 2010. Tanmateix, Saramago va morir de leucèmia  el juny del 2010, als 87 anys,  abans que es produís l’esdeveniment.

Va escriure sempre i va participar activament en els fets politics de cada moment amb declaracions  que tenien impacte a nivell internacional. Es va presentar a diferents eleccions i va ser regidor a Lisboa el 1989 com a part de la Coalició per Lisboa.

Els últims anys s’autodefinia com comunista-llibertari  i va ser critic mb les politiques de la Unio Europeal i amb el FMI.

També va ser partidari del federalisme ibèric : Ibèria com únic pais confederal a la peninsula.

Per les seves opinions politiques, la majoria dels seus llibres son considerats una sàtira política,  i la seva activitat pública  mantinguda al llarg dels anys, va ser comparat amb George Orwell.

Va ser acusat d’antisionista pel fet de condemnar Israel en la segona Intifada,març 2002,  estant ell a Ramal.lha en aquell moment. Durant la Guerra del Líban de 2006, Saramago es va unir a Tariq Ali, John Berger, Noam Chomsky i altres per condemnar el que van caracteritzar com una pràctica militar, econòmica i geogràfica a llarg termini l’objectiu polític de la qual és ni més ni menys que la liquidació de la nació palestina.

Quan va morir, Portugal va declarar dos dies de dol. Hi va haver homenatges d’alts polítics internacionals: Luiz Inácio Lula da Silva (Brasil), Bernard Kouchner (França) i José Luis Rodríguez Zapatero (Espanya), mentre que els cubans Raúl i Fidel Castro van enviar flors. El funeral de Saramago es va celebrar a Lisboa el 20 de juny de 2010, amb la presència de més de 20.000 persones i en absència del President de Portugal

Premis
Premi Cidade de Lisboa, 1980 (Levantado do Chão)
Premi Ennio Flaiano (Itàlia), 1992 (Levantado do Chão)
Premi Pen Club, 1983 (Memorial del Convent)
Premi Literario Município de Lisboa, 1983 (Memorial del Convent)
Premi Pen Club, 1985 (L’any de la mort de Ricardo Reis)
Premi da Crítica (da Assoc. Port de Críticos), 1985 (L’any de la mort de Ricardo Reis)
Premi D. Dinis (Fundação da Casa de Mateus), 1986 (L’any de la mort de Ricardo Reis)
Premi Grinzane – Cavour (Alba, Itàlia), 1987 (L’any de la mort de Ricardo Reis)
The Independent Foreign Fiction Award (Anglaterra), 1993 (L’any de la mort de Ricardo Reis)
Grande Premio de Romance e Novela da Assoc. Port. de Escritores, 1991 (L’Evangeli segons Jesucrist)
Premi Literario Internacional Mondello (Palerm, Itàlia), 1992 (Assaig sobre la ceguesa)
Premi Brancatti (Zafferana, Itàlia), 1992 (Assaig sobre la ceguesa)
Premi Vida Literária da Associação Portuguesa de Escritores, 1993
Premi de Consagração de Carreira da Sociedade Portuguesa de Autores, 1995
Premi Camões, 1995.
Premi Nobel de Literatura, 1998.
Publicacions

1947: Terra do pecado
1952: Claraboia (Claraboia), publicada el 2011
1977: Manual de Pintura e Caligrafia
1980: Levantado do chão
1982: Memorial del convent (Memorial do convento)
1984: L’any de la mort de Ricardo Reis (O ano da morte de Ricardo Reis)
1986: A jangada de pedra
1989: Història del setge de Lisboa (História do cerco de Lisboa)
1991: L’Evangeli segons Jesucrist (O Evangelho segundo Jesus Cristo)
1995: Assaig sobre la ceguesa (Ensaio sobre a cegueira)
1996: A bagagem do viajante
1997: Tots els noms (Todos os nomes)
2001: La caverna (A caverna)
2002: L’home duplicat (O homem duplicado)
2004: Assaig sobre la lucidesa (Ensaio sobre a lucidez)
2005: Les intermitències de la mort (As intermitências da morte)
2006: As pequenas memórias
2008: El viatge de l’elefant (A Viagem do Elefante)
2009: Caín (Caim)
Viatges

1981: Viatge a Portugal (Viagem a Portugal)
Poesia

1966: Els poemes possibles (Os poemas possíveis)
1970: Provavelmente alegria
1975: O ano de 1993
Cròniques

1971: Deste mundo e do outro
1973: A bagagem do viajante
1974: As opiniões que o DL teve
1976: Os apontamentos
Diaris

2000: Quaderns de Lanzarote Cadernos de Lanzarote I-V
Teatre

1979: A noite
1980: Que farei com este livro?
1987: A segunda vida de Francisco de Assis
1993: In Nomine Dei
2005: Don Giovanni ou O dissoluto absolvido
Contes

1978: Objecte quasi (Objecto quase)
1979: Poética dos cinco sentidos – O ouvido
1997: O conto da ilha desconhecida
Memòries

2005: Petites memòries (As Pequenas Memórias)
Infantil

2001: La flor més grossa del món (A Maior Flor do Mundo)
La balsa de piedra , és una novel.la molt imaginativa en la que la peninsula ibèria es separa a nivell dels pirineus del reste d’Europa.

Com una balsa gegant, tota la peninsula viatja a travès de l’Atlantic fins a encaixar a Amèrica del sud, i gràcies a una rotació en el trajecte s’ajunta d’acord amb la parla portuguesa amb Brasil i espanyola més al sud. Això crearia una únio cultural molt potente que desafiaria l’influència dels USA.

La resposta de les estuctures socials i politiques devant d’aquest fet són esperpèntiques.

Els personatges, dignes del Quixot, sòn dos homes, dues dones i un gos que recorren aquest mon, la immensa illa en que s’ha convertit la peninsula ibèrica , buscant respostes i plantejant el futur possible.

No és el llibre més conegut de Saramago, sí un dels més ironics.