- Aquest esdeveniment ja ha passat.
Club de lectura: Indecències. Alan Bennett
22/01/2020 | 16:00 - 17:00
Biografía d’ Alan Bennett
Bennett va néixer al barri d’Armley a Leeds, l’any 1934. Diplomat per Oxford, de jove desenvolupà una carrera d’historiador de l’Edat mitjana. Lector a la Universitat d’Oxford, l’éxit al Festival d’ Edimbug de 1960 com autor i actor a Beyond the Fringe li va perpetre dedicarse totalmente al mon del teatre.
Fins ara ha estat actor, director, locutor, escriptor de teatre, televisió, radio i cinema. La seva obra retrata de forma irònica la vida diària de persones tipicament “British” amb les seves caracteristiques i obsessions.
Benett ha estat extraordinariament prolífic : Prop de 50 obres de televisió, mes de 20 obres de teatre i 13 guions cinematogràfics. Per la seva obra ha obtingut 30 premis, que inclouen cinc Premis Laurence Olivier, dos Baftas, cinc Evening Standard i quatre British Book Awards. Malgrat el seus èxits i popularitat, es creu que pel fet que les seves obres siguin en clau d’humor fa que probablement no sigui considerat pel premi Nobel.
En dues ocasions ha refusat ser premiat: No va voler ser nomenat Cavaller i també va refusar un grau honorari a la seva facultat, Universitat d’Oxford el 1999, ja que la càtedra de llenguatge i comunicació estava eszponsoritzada per Rupert Murdoch
El 1968, publicà la seva primera peça teatral titulada Forty Years on. L’èxit fou immediat. L’autor publicà a continuació Habeas Corpus, Kafka’s Dick, The Old Country i Single Spies, obra creada al Nacional Theater de Londres. Al cinema, el guionista s’inspirà en la vida del dramaturg anglès Joe Orton per escriure el guió d’ Obret d’orelles, llargmetratge dirigit per Stephen Friards, doblat al català.
El 1993, la BBC difón els sis monòlegs de Talking Heads. La sèrie de televisió coneix llavors un èxit triomfal a la Gran Bretanya. A continuació, Talking Heads és objecte de nombroses adaptacions teatrals, sobretot el 1993 al teatre París-Villette i el 2009 al teatre del Rond-Point.
Per el film The Madness of King George, basada en una obra seva de teatre, va ser candidat a un Oscar al millor guió adaptat, premi Bafta, i el film finalment va rebre un Goya l’any 1996 a la millor pel.licula europea. Aquest film va ser versionat al català.
La seva peça de teatre The History Boys creada l’any 2004 ha aconseguit l’Olivier Award a la millor nova peça l’any 2005 i el Tony Award el 2006.
La seva última obra de teatre: Allelujah! (2018), té lloc en una sala d’un centre geriàtric de l’hospital de Yorkshire i es considera una crítica del National Health Service.
Hi ha diverses recopilacions de frases d’en Bennett. Ell va patir un càncer l’any 2005 i per tant coneix be l’ambient mèdic. La frase diu així :
L’any 2008 va donar la seva biblioteca i documents a la biblioteca d’Oxford amb el següent comentari: “Giving the manuscripts to Bodley – it sounds rather pious – is a kind of small recompense for what I was given. And not merely by Oxford, I also feel I was given it by the state, and the state isn’t something that people would normally thank or think well of – and hence the phrase ‘the nanny state’.” (The Guardian, 24 October 2008.)
Va començar a escriure novel·les fa 10 anys i també les estàn passant al cinema.
A youtube es poden escoltar els seus diaris narrats per ell mateix.
Bibliografia traduïda al català d’ Alan Bennett
- La dama de la furgoneta – 03/02/2016 – Editorial Empúries
- Indecències – 07/02/2013 – Editorial Empúries
- Amb una mà al davant i l’altra al darrere – 08/03/2012 – Editorial Empúries
- Una lectora poc corrent – 01/04/2008 – Editorial Empúries
Les mateixes obres en Castellà estan publicades per Anagrama.
En opinió d’Eugenia Broggi, editora : “Un dels secrets de l’èxit d’Alan Bennett, i un dels pilars del seu talent, és l’ús de l’humor a les seves novel·les. Hereu dels grans humoristes anglesos com Kingsley Amis o PG Wodehouse, Alan Bennett té un humor elegant, elaborat, matisat amb ironia fina i d’una intel·ligència remarcable. No cau mai en l’humor gruixut, però tot i així sedueix a tota mena de públics: el seu humor fa somriure amb complicitat però també riure en veu alta. Alan Bennett també té un ull clínic per al comportament humà, cosa que el fa un guionista i dramaturg excepcional: la construcció dels personatges és un dels seus trets més destacables. A les novel·les, per bé que són curtes, els personatges també hi tenen un paper essencial, i són el fil conductor de les històries.”
El llibre proposat :
Indecències// Dos historias nada decentes.
Titol original: Smut. Two Unseemly Stories
Després de l’èxit aclaparador d’Una lectora poc corrent i Amb una mà al davant i l’altra al darrere, el mestre de l’humor britànic ens brinda dues petites històries curtes plenes d’humor que giren al voltant d’un erotisme molt inusual. En el primer relat, la recent vídua senyora Donaldson troba la manera de guanyar-se uns diners extra com a «falsa pacient» en unes pràctiques d’hospital. La seva vida pren un caire encara més transgressor quan lloga una habitació a una parella d’estudiants que la introduiran en una nova visió del sexe. El segon és la història d’una mare de mitjana edat, la senyora Forbes, plena de prejudicis i que adora al seu fill Graham. Aquest mena una doble vida per evitar que la seva mare descobreixi com és. Però la situació es complica i el lector descobreix que ni en Graham, ni la seva dona Betty, ni el pare d’en Graham, son el que semblen.
Segons Alan Bennett: “Si es mostressin les nostres vides secretes, hi hauria un terratremol. (entrevista a La Vanguardia per Xavi Ayen)
Per mes informació sobre Allan Benett:
https://literature.britishcouncil.org/writer/alan-bennett
https://www.eldiario.es/cultura/Alan-Bennett-querido-encasillado-dramaturgo_0_257225111.html
https:www.thedailybeast.com/alan-bennett-talks-about-smut-ows-and-writinghttps://www.labellesa.cat/llibres-indecencies-dalan-bennett/
