Club de lectura. EL TRAMVIA GROC, de Joan F Mira

En J.F Mira en aquest llibre parla del Palau de la memoria i esmena Descartes quan en comptes de dir “penso i per tant existeixo”, ell diu “ jo m’en recorde i per tant soc”. En el llibre ens parla dels anys 40 i 50 a la pedania de La Torre, situada a la riva sud del Turia, amb l’horta en ple funcionament i  amb barraques i casetes aillades, habitades.

La seva casa situada al voral de la N-340, es a dir, la Via Augusta de l’Imperi Romà, ha vist passar tota mena de civilitzacions.

Amb una sensibilitat i erudición remarcables, l’autor ens fa viure aquells anys estranys de la post-guerra  amb tot de personatges particulars.

El nen observa i s’en adona que no li expliquen tot, però accedéix i recorre la seva ciutat amb el tranvia groc que creua tot sovint per devant de casa seva.

Joan F. Mira i Casterà, (València, 1939), escriptor, antropòleg i hellenista, és un dels referents centrals de la literatura catalana contemporània.

Nascut en un barri de l’horta sud de València ( La Torre).

Va estudiar el batxillerat a la Universitat Gregoriana de Roma i el 1960 es va llicenciar en Filosofia també a Roma i desprès el 1962 Filosofia i Lletres a la Universiatt de Valencia on feu el doctorat el 1971.

Al llarg dels anys setanta va col·laborar al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona , i en els anys 1978-1979 fou professor de la Universitat de Princeton.

Professor de grec del 83 al 91 a València i a partir del 1991 catedràtic a la Universitat Jaume I de Castelló.

Fou el primer valencià en ser reconegut públicament com antropòleg i també el primer a estudiar antropològicament la societat i la cultura valencianes.

Ha participat activamente en la cultura i la politica valenciana sempre des de un compromis amb el pais i la cultura propies. Va fundar el 1971  amb Joan Fuster,  Eliseu Climent, Manuel Sanchis  Guarner i Andreu Alfaro,  l’Acció Cultural del País Valencià, legalitzada el 1978 i  que va presidir durant anys. Entre 1979 i 1985 participa en la creació de l’Institut Valencià d’Estudis i Investigació (IVEI), una aventura col·lectiva de recerca i publicació que durarà fins 1995, i on va dirigir durant quatre anys (1980-1984) l’Institut de Sociologia i Antropologia Social.

Responsable també de la creació del Museu Valencià d’Etnologia.

Va crear i impulsar la plataforma Valencians pel Canvi i va ser candidat a les Corts Valencianes en distintes ocasions.

La seva producción assagistica ( familia Borja), sociològica, biografies, de traducció a partir dels idiomes originals ( La Divina Comédia, Homer i Els Evangelis) ha fet que sigui un dels principals exponents de la cultura valenciana, un veritable clàssic contemporani.

Novel.les:

El bou de foc (1974)El desig dels dies (1981)Viatge al final del fred (1983),       Borja Papa (1996)

Trilogia:-El treballs perduts (1989). En relació al mite d’Hercules.

–Purgatori (2003) Sobre el purgatori de Dante   

            –El professor d’història (2008) a partir del mite de  Faust.

Memóries:  El tramvia groc (2013)

   Tots els camins (2020)

Narrativa breu

Quatre qüestions d’amor (1998)  i Els cucs de seda (1975)

Assaigs, estudis, biografies

• Som. Llengua i Literatura (1974)
• Un estudi d’antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
• Els valencians i la terra (1978)
• Introducció a un País (1980)
• Població i llengua al País Valencià (1981)
• Crítica de la nació pura (1985)
• Hèrcules i l’antropòleg (1994)
• Sense música ni pàtria (1995)
• Sobre la nació dels valencians (1997)
• Cap d’any a Houston (1998)
• València per a veïns i visitants (1999)
• Els Borja. Família i mite (2000)
• Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador (2002)
• La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004)
• Vida i final dels moriscos valencians (2009)^[18]
• En un món fet de nacions (2008)
• Europeus. Retrat en setanta imatges (2010)
• El cercle màgic. Assaigs sobre cultures, pobles i nacions (1973-2008) (2018)

Traduccions més importants:

La divina comèdia (2001)

Evangelis (2004)

l’Odissea (2011)

Premis:

• 1974 — Premi Andròmina de narrativa per Els cucs de seda
• 1984 — Premi Joan Fuster d’assaig per Crítica de la nació pura
• 1985 — Premi de la crítica Serra d’Or d’assaig per Crítica de la nació pura
• 1985 — Lletra d’Or per Crítica de la nació pura
• 1991 — Creu de Sant Jordi
• 1996 — Premi Crexells-Ateneu de Barcelona per Borja Papa
• 1996 — Premi de la Crítica, per Borja papa
• 2000 — Premi de la crítica Serra d’Or de traducció per Divina Comèdia
• 2001 — Medalla d’Or de la Ciutat de Florència
• 2001 — Premio Nacional de Traducción
• 2002 — Premi Sant Jordi de novel·la
• 2004 — Premi Nacional de la Crítica, per Purgatori
• 2004 — Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
• 2004 — Miquelet d’Honor de la Societat Coral el Micalet de València
• 2005 — Premi Gabriel Alomar
• 2005 — Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats.
• 2007 — Premi Jaume Fuster
• 2008 — Premi Joan Crexells de narrativa per El professor d’història
• 2009 — Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per El professor d’història
• 2009 — Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa per Escacs de mort
• 2009 — Premi Nacional de la Crítica, per El professor d’història
• 2015 — Premi Socarrat Major
• 2016 — Premi 9 d’octubre de les Lletres Valencianes
• 2016 — Medalla de la Universitat de València
• 2019 — Premi Cultura Valenciana
• 2022 — Premi Trajectòria (Associació d’Editors en Llengua Catalana)
• 2023 — Doctor honoris causa perla Univertat d’Alacant