Club de lectura. Dos llibres: La marcha Radeszky, de Joseph Roth; i En carn i ossos, de Nuria Cadenas i Alabernia

La propera sessió del grup de lectura, será el día 30 de setembre.

Durant l’estiu ens hem compromés a llegir dos libres molt diferents:

Un clàssic del segle XX, Joseph Roth i la novel.la : La marcha Radeszky

I una autora actual Nuria Cadenas i Alabernia amb el recull de contes de base histórica ¨En carn i ossos¨

Joseph Roth

Va neixer a Brody  ( 1894) prop de Liev, a la regió de Galitzia quan formava part de l’Imperi Austo-Hungarès. De familia jueva,el seu pare desapareix abans del seu nneixement i la seva mre i ell son ajudats pels familiars ( el germà de la seva mare servirá de model pel perssonatge deHotel Savoy). Estudia a les universitats de Liev i Viena, filosofía i literatura.

Participa a la primera guerra mundial i aquesta experiència queda reflectida en els seus libres, La perdua de la guerra i la desaparició de l’Imperi el 1918, van ser un fort impacte per ell. En els libres de la marxa Radetzky i la Cripta dels Caputxins en parla .

Després de la guerra, va treballar  en diaris de Viena i el 1920 es translada a Berlin. Es va casar amb  Friederiche Reichler, establint-se a  Berlin.  Des del 1923 fins el  1932, Roth va ser corresponsal per el Frankfurter Zeitung, viajant per Europa, inclosa la Unión Soviética  el  1926, aquestes experiencies també es van publicar i están traduides.

La seva dona va patir esquizofrènia i va ser ingressada en un sanatori el que li comporta grans problemes emocionals  i econòmics. Amb la publicació de de Job (1930) y La marcha Radetzky (1932) va tenir gran reconeixement com novelista a tot Europa.

Amic de Sweig del que hi ha publicat un llibte de dialegs, va veure l’ascens del nazisme com un gran desastre col.lectiu ( Ser amic meu es perillós Correspondència 1927-1932)  L’any 34 marxa cap a l’exili a Paris i alterna la seva residencia en diferents hotels de diverses ciutats. El que també es tradueix en un llibre ( Años de hotel).

A l’Alemania nazi les seves obres van ser cremades, però ja havia estat traduït i va seguir fent de periodista. . Des del 1936 fins el 1938, va tenir una relació amb l’escriptora alemanya exiliada, Irmgard Keun.

Sembla ser que es va convertir al catolicisme, influit per les obres de Teresa de Lisieux i això també apaareix en el seu últim llibre : la llegenda del Sant Bevedor.

La tardor del 1938,va tindre un infart; a la primavera del 1939, va ingresar a l’Hospital Necker de Paris per una neumonía i va morir poc despres afectat a més per un episodi de delirium tremens. En el seu entrerrament ( pot ser que es realitzes una doble ceremonia) hi van participar jueus, catòlics, comunistes i monàrquics. A la seva tomba hi consta simplement, «Écrivain Autrichien Mort à Paris en Exil»

Tota la seva familia va ser assessinada en camps de concentració i la seva dona que no era jueva va ser assassinada en aplicació de les leis eugenésiques en que es van eliminar els malalts mentals.

Va ser un escriptor prolífic representatiu de l’escriptura centro-europea que tant impacte ha tingut en la literatura europea. Va coexistir en el temps amb R. Musil, S. Sweig, S. Marai i el premi nobel T Mann ( únic alemany no jueu). La seva prosa fluida i concisa retrata la societat d’entreguerres de forma natural, però no deixa de ser irònic en molts moments.

A Espanya es va començar a traduir prop de 50 anys desprès de que fes la seva obra.

El primer llibre traduït per Ed Bruguera el 1981,  va ser Job, que ha estat publicat novament el 2007 i el 2020. Aquesta ha estat la tònica habitual, s’ha publicat tard, però molts dels seus libres han estat tornats a publicar fins l’actualitat. Pendent de sortir a mercat un recull de contes, recentment traduits.

La seva obra traduïda a l’espanyol i alguns dels libres també al català són les següents:

• Job, Bruguera, 1981; Acantilado, 2007.  Alianza, 2020
• El profeta mudo, Montesinos, 1982 ; Acantilado, 2012. Tarabas, Seix Barral, 1983.  Acantilado, 2007.
• La rebelión, Seix Barral, 1984.; Acantilado, 2008
• La noche mil dos, Anagrama, 1992.
• La marcha Radetzky, Edhasa1994, Círculo de Lectores, 2004 Alba, 2020.  Alianza, 2020.
• Zipper y su padre, Sirmio, 1996.  Acantilado, 2011.
• Confesión de un asesino, Anagrama, 1997.
• A diestra y siniestra, Anagrama, 1982.
• La leyenda del santo bebedor, Anagrama, 1999, prólogo de Carlos Barral.  Alianza, 2020.
• La tela de araña, Acantilado, 2001.
• El anticristo: un alegato moral contra la barbarie, Península, 2002.
• La Cripta de los Capuchinos, Acantilado, 2002, Cátedra, 2020.
• El peso falso, Siruela, 2003.
• El triunfo de la belleza, Acantilado, 2003.
• El busto del emperador, Acantilado, 2003.
• Fuga sin fin, Acantilado, 2003
• El leviatán, Siruela, 2003.  Acantilado, 2013.
• Hotel Savoy, Acantilado, 2004.
• Las ciudades blancas, Minúscula, 2004
• La filial del infierno en la tierra, Acantilado, 2004
• El juicio de la historia: escritos 1920-1939, Siglo XXIde España, 2004.
• El espejo ciego, Acantilado, 2005.
• Crónicas berlinesas, Minúscula, 2006
• Jefe de estación Fallmerayer, Acantilado, 2008.
• Viaje a Rusia, Minúscula, 2008.
• Judíos errantes, Acantilado, 2008.
• Cartas (1911-1939), Acantilado, 2009.
• Izquierda y derecha, Ediciones Barataria, 2010.
• Primavera de café. Un libro de lecturas vienesas, Acantilado, 2010.
• Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), con Stefan Zweig; Acantilado, 2014.
• historia de un amor, Acantilado, 2015.
• Fresas, Acantilado, 2017.
• De cine ( 1919-1931) Ed Casimiro, 2018
• Años de hotel, Acantilado, 2020.

Núria Cadenes i Alabernia , Barcelona 1970

Va estudiar a l’escola Heura, laica i catalanista i va ser fundadora de Maulets.

Als 18 anys va ser empresonada i acusada d’un intent d’atemptat. Va cumplir quatre anys de presó en diverses presons españoles.

Desprès, va estudiar Historia a la Universitat de Barcelona i treballà de traductora i periodista.

Viu a Valencia i ha col.laborat o col.labora amb EL Temps, Acció cultural del Pais Valencia i Vilaweb.

Te una extensa producción literaria per la que li han donar els següents premis:

• 2010– Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, per AZ
• 2016– Premi Crims de Tinta, per Tota la veritat
• 2021– Premi Lletra d’Or, per Guillem
• 2020– València Negra, per Guillem
• 2025– Premi Proa, per Qui salva una vida

Obra literaria:

• Cartes de la presó. València: Eliseu Climent, 1990. ISBN 978-84-7502-275-8(correspondència de l’autora amb familiars i amics durant el seu empresonament).
• El cel de les oques. Barcelona: Columna, 1999. ISBN 978-84-8300-712-9
• Memòries de presó (1988-1992). València: Eliseu Climent, 1994. ISBN 978-84-7502-423-3
• L’Ovidi. València: Eliseu Climent, 2002. ISBN 978-84-7502-649-7(sobre l’actor i cantautor Ovidi Montllor)
• Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià. Barcelona: Columna, 2008. ISBN 978-84-664-0934-6
• AZ. València: Eliseu Climent, 2009 ISBN 978-84-750-2829-3(26 contes amb les aventures i desventures de vint-i-sis personatges)^[11][12]
• El banquer. Barcelona: Edicions de 1984, 2013.
• Tota la veritat. Barcelona: La Magrana, 2016
• Comanegra, 2018)
• Guillem. Barcelona: Amsterdam, 2020.  (sobre l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador)
• Temps obert. Barcelona: Comanegra, 2022.
• Tiberi Cèsar. Barcelona: Proa, 2023.
• En carn i ossos. Barcelona: Ara Llibres, 2025.
• Qui salva una vida. Barcelona: Proa, 2025.

El llibre que comentarem te 13 capitols, 12 dels quals esta basat en fets reals o gairabé, que van des del segle XVI fins al XXI.

En carn i ossos parla amb cruesa de nosaltres, els humans, i del món que ens hem construït. Hi ha el desemparament de l’individu davant de la força autoritària i hi ha la seva voluntat de resistència, que de vegades triomfa i de vegades s’esberla i de vegades no se sap. ,,,,