- Aquest esdeveniment ja ha passat.
Club de lectura. Bartleby y compañía de Enrique Vila-Matas
febrer 25 | 16:00 - 17:00

Desprès de la lectura el mes passat de Bartleby el escribiente , de Herman Melville ( 1985) que ens va introducir en el concepte “preferiría no fer-ho” amb la seva actitud nihilista i de rebuig total a les obligacions i a la societat, passem a llegir el llibre Vila-Matas que indaga en els autors del no, dels que es neguen a seguir una obra desprès d’haver publicat un o dos libres amb èxit.
No es per tant una novel.la ja que tracta de personatges reals que en el seu momento senten la pulsió negativa de no fer res mesm: Rulfo, Rimbaud, Walser, Pepin Bello , Juan Ramón Jimenez, Salinger i molts mes..
Cita la frase d’Albert Camus : “Que és un home rebel?, un home que diu NO”
O de Wilde: “Quan no coneixia la vida, escribia¸ara que conec el seu significat , no tinc res mes per escriure”
Enrique Vila-Matas (Barcelona 1948) És un escritor català en lengua castellana.
Va estudiar det i periodisme i el 1968 va començar a treballar a la revista Fotogramas i a Destino. Posteriorment publicara a la revista Boccaccio , a Diario 16, Revue Literarie i segueix publicant a El Pais.
L’any 1970 va dirigir dos curmetratjes . Todos los jóvenes tristes i Fin del verano i a mes va intervenir com actor en set pel.licules catalanes que van ser prohibides per la censura franquista.
Durant el servei militar a Melilla, escriu la seva primera novel.la: Mujer en el espejo contemplando el paisaje que serà re-editat amb altres obres primerenques a En un lugar solitario ( 2011).
El 1974 va a Paris on hi pasa dos anys en un apartament llogat a Margarite Duras. Publica diversos llibres i contes i al cap dels anys glossa la seva estada a Paris amb el llibre Paris no se acaba nunca ( 2005), una alegoria a Pais era una fiesta de Heminguey.
Manté una molt bona relació amb autors d’america llatina: Roberto Bolaño, Sergio Pitol, Ricrdo Piglia i altres, que l’inspiren i l’aconsellen.
És un escriptor prolífic que desprès d’una primera etapa més clàssica en la estructura, pasa a escriure llibres en els que barreja vida personal amb cites d’altres autors i múltiples referències literaries. De fet inaugura una forma d’escriure intermitja entre la nobel.la i l’assaig. Sempre amb marcada ironía.
Amb el llibre Impostura, basada en el fet real d’un lladre de tombes que es fa para per escriptor, apareix un del stemes recurrents en la seva literatura, el de l’alteritat
Amb el llibre Historia abreviada de la literatura portátil ( 1985) inici l’etapa en que associa literatura i assaig. Aquest llibre inicialment poc entés, 30 anys desprès es comentat així per Ignació Martinez de Pisón a Babelia: «Con la perspectiva del tiempo puede considerarse su obra fundacional. Buena parte de su literatura posterior está ya anunciada en ese centenar escaso de páginas: su aversión a las formas más rancias de la tradición novelística, sus viajes de ida y vuelta entre vida y literatura, su desdén por el psicologismo de la narrativa realista, una genealogía cultural que bebe de las vanguardias, una distinguida actitud de flâneur… También su humorismo extremadamente serio estaba ya en ese libro.
El 2005 publica Doctor Pasavento que gira al voltant del tema de la desaparició i «la dificultat de no ser naingu». Aquest llibre tanca la trilogía sobre les patologies de l’escriptura : Bartleby y compañía (2001) i El mal de Montano ( 2002) qui no podía parar d’escriue.
El 2019 va publicar Esta bruma insensata que tracta sobre l’art de las citas literaries i la seva repetició a la história de las idees i de la literatura.
La seva extensissima obra ha estat traduida a 30 idiomes i es l’autor espanyol que es proposa pel premi Nobel.
Ha rebut nombrosos premis com el Romulo Gallegos, el Medicis, el FIL de literatura en llengues romaniques Ha rebut la Legio D’Honor a França.
Obra
Narrativa
Novel.la
· 1973 – Mujer en el espejo contemplando el paisaje, Tusquets
· 1977 – La asesina ilustrada, Tusquets (Lumen, 2005)
· 1980 – Al sur de los párpados, Fundamentos · 1984 – Impostura, Anagrama
· 1985 – Historia abreviada de la literatura portátil, mezcla de ficción y ensayo, Anagrama
· 1995 – Lejos de Veracruz, Anagrama
· 1997 – Extraña forma de vida, Anagrama · 1999 – El viaje vertical, Anagrama
· 2000 – Bartleby y compañía, Anagrama · 2002 – El mal de Montano, Anagrama
· 2003 – París no se acaba nunca, Anagrama
· 2005 – Doctor Pasavento, Anagrama
· 2008 – Dietario voluble, Anagrama · 2010 – Dublinesca, Seix Barral
· 2010 – Perder teorías, Seix Barral
· 2011 – En un lugar solitario, recopilación de sus 5 primeros libros, de 1973-1984; Mondadori/Debolsillo
· 2012 – Aire de Dylan, memorias falsas del escritor Juan Lancastre, Seix Barral
· 2014 – Kassel no invita a la lógica, Seix Barral
· 2017 – Mac y su contratiempo, Seix Barral
· 2019 – Esta bruma insensata, Seix Barral
· 2022 – Montevideo, Seix Barral
· 2025 – Canon de cámara oscura, Seix Barral
Contes
· 1982 – Nunca voy al cine, Laertes
· 1988 – Una casa para siempre, “libro de relatos y novela a la vez”,[10] Anagrama
· 1991 – Suicidios ejemplares, Anagrama
· 1993 – Hijos sin hijos, Anagrama
· 1994 – Recuerdos inventados, antología, Anagrama
· 2007 – Exploradores del abismo, Anagrama
· 2011 – Chet Baker piensa en su arte, antología, Mondadori/Debolsillo
· 2013 – Niña, cuento infantil con ilustraciones de Anuska Allepuz, Alfaguara
Ensayo
· 1992 – El viajero más lento, Anagrama (aumentada en 2011 por Seix Barral con el título de El viajero más lento. El arte de no terminar nada)
· 1995 – El traje de los domingos, Huerga & Fierro
· 1997 – Para acabar con los números redondos, Pre-textos
· 2000 – Desde la ciudad nerviosa, Alfaguara (ed. aumentada en 2004)
· 2003 – Extrañas notas de laboratorio, El otro, el mismo (ed. aumentada en 2007)
· 2003 – Aunque no entendamos nada, J.C. Sáez editor
· 2004 – El viento ligero en Parma, Sexto Piso, México (Madrid, 2008)
· 2008 – Ella era Hemingway. No soy Auster, Ediciones Alfabia · 2008 – Y Pasavento ya no estaba, Editorial Mansalva
· 2011 – Una vida absolutamente maravillosa. Ensayos selectos, Debolsillo
· 2013 – Fuera de aquí. Conversaciones con André Gabastou. Galaxia Gutenberg
· 2014 – [escribir] París, con la escritora argentina Sylvia Molloy; la sección Vila-Matas con artículos sobre la capital francesa se titula Aire de París, Brutas Editoras, Nueva York
· 2016 – Marienbad eléctrico, sobre la relación que el autor tiene con la artista francesa Dominique González–Foerster; Christian Bourgois (trad.: André Gabastou; París) / Caja Negra (Buenos Aires) / Editorial Almadía (México D.F.)
Es interessant escoltar algunes de les entrevistes que es troben fàcilment a internet i que permeten escoltar com escriu i el sentit de l’escriptura