Club de lectura: A LA CAMBRA FOSCA

Susan C. Faludi, va néixer el  1959 en una família jueva a Queens i va créixer a Yorktown Heights, Nova York. La seva mare era un mestressa de casa i periodista.

El seu pare va emigrar d’Hongria, després de sobreviure a l’Holocaust i va esdevenir fotògraf i cineasta. Divorcials els pares, ell va tornar a Hongria quan va finalitzar l’etapa comunista.

Susan Faludi es va graduar a la Universitat de Harvard el 1981, ha escrit per  The Harvard Crimson, The New York Times, Miami Herals, The wall street Journal i altres.

Guanyadora del Premi Pulitzer per Reportatge divulgatiu en1991, gràcies al seu informe sobre el grau d’influència de Safeway Stores, Inc. que, segons el comitè del Premi Pulitzer, mostrava els “costos humans de les altes finances”.

És autora de Stiffed: The Betrayal of the American Man;

The Terror Dream: Myth and Misogyny in an Insecure America, llibre molt qüestionat per la crítica i Reacció: la Guerra no declarada contra la dona Americana, que va obtenir el premi nacional de la crítica en la categoria de no-ficció i s’ha convertit en un clàssic del feminisme. El seu últim llibre, A la cambra fosca, el primer publicat en català, ha obtingut el Premi Kirkus de no-ficció 2016 i ha estat finalista del Premi Pulitzer.

Viu amb l’autor Russ Rymer.

Llibres:

Reacció. La guerra no declarada contra la dona moderna (1991)

Petrificats: la traïció de l’home nord-americà (1999)

La pesadilla terrorista.Miedo y fantasía en Estados Unidos después del 11-S (2007) traduït per Anagrama.

In the Darkroom ( 2016) Taduit per Periscopi i Anagrama el 2018.

Llibre del mes de gener del 2023.

A la cambra fosca, Ed. Del Periscopi, 2018

En el cuarto oscuro, Anagrama, 2018

El llibre comença quan l’escriptora Susan Faludi va a Budapest,el 2004,  a trovar-se amb el seu pare.

Un pare de carácter difícil  que no havia vist des de feia un quart de segle quan estaven vivint als USA. Una persona a qui temia i que no lograva entendre. La invitació a la trobada per part del seu pare, va acompanyada d’una fotografia i signada no com Stefen sino com Stefanie.

El titol de la cambra fosca es refereix al fet que ell/ella ha estat sempre treballant en fotografia i cinema, però també a que la seva personalitat ha estat sempre tancada en la foscor.

El 2004, desafia a la seva filla, amb renom com a periodista i escriptora, a que escrigui un llibre sobre la seva vida.

El llibre que llegirem, finalitzat el 2014, parla de la identitat, del gènere, així com  de la història d’un pais al centre d’Europa: Hongria.

En la recerca dels origens del seu pare,  de la infantesa i evolució posterior , Susan Faludi aprèn la història dels magiars i del jueus que desprès de ser integrats amb tots els drets a la societat hongaresa en el últim terç del segle  XIX, comencen a sofrir progroms cap els anys 30 del segle XX .

Això fa que quan els invadeixen els alemanys, la feina de l’eliminació ja esta molt avançada.

Finalment  el 1989,  desprès dels anys de comunisme, la societat hongaresa recupera la seva identitat, però ja no hi ha un lloc pels jueus ni els gitanos que varen ser delmats fins el final de la segona guerra mundial: morts o exiliats.

L’Stefan/Stefanie Faludi es un dels pocs jueus que tornen a Budapest desprès del periode comunista, perque sempre s’ha sentit hongarès. Els amics i familiars que la Susan entrevista per tal de reconstruir la vida del seu pare viuen escampats pel mon : Paris, USA, Israel…són ells qui en realitat li expliquen la història del seu pare.

Així mateix, a rel del trànsit a dona del seu pare, Susan que és una activista del feminisme, investiga a fons les teòries LGTBI i la relació amb les diferents tendències feministas.

Aquest llibre no és una novel-la, és una recerca sobre la identitat de les persones, tant en relació amb el gènere com en la pertinença a una familia, un poble, una religió. Es un dur retrat dels desastres provocats pels prejudicis racials, religiosos i de gènere.

És interessant recordar que el gran escriptor hongares Sandor Marai va retratar en els seus llibres,  la societat burgesa de la mateixa época en que el pare de la Susan Faludi era un noi jove, fill d’una familia burgesa i rica, però jueva.