Club de lectura. Hamnet de Maggie O’Farrell

En català publicat per Angle editorial, en castellà per  Libros del Asteroide.

L’autora va comentar en una entrevista que quan tenia 16 anys va saber que Shakeaspeare va tenir un fill que va morir als 11 anys. Aquest fet junt al mal tracte que va rebre el personatge de l’esposa , Anne Hathaway, va fer que s’interessès pels  aspectes familiars i de l’época del autor de Hamlet i d’aquí surt la novel.la.

Cal no oblidar que Hamlet es basa en una història épica de Dinamarca del segle XII, que Hamnet i Hamlet eren el mateix nom a l’época i que no queda clar que hi hagués una epidèmia de pesta en el moment en el que la autora situa la mort del nen. Igualment hi ha algunes llibertats que es permet, tal  com considerar que Alep te port. Tampoc es comenta en cap moment que a Stratford, el poble on transcorre gairabé tota la història, hi anaven perodicament els actors dels teatres de Londres.

Es interessant saber que quan Shakeaspeare va morir, les hereves van ser les filles i a la Anne tant sols li va deixar un llit com herència.

També és cert que a la novel·la no surt mai el nom de Shakeaspeare i la mare de Hamnet es diu Agnès. Així que estem  devant una veritable novel.la on l’autora ens explica de forma magistral l’ambient d’una época, amb les costums, les olors, les llums i les malalties. Un personatge femeni, l’Agnès, sorprenent, remeiera i amb poders intuitius extraordinaris i el drama de la mort del fill. L’autora fa una anàlisi quasi clínica de les emocions i sentiments del dol mes absolut, la mort del petit Hamnet.

Hi ha escassissima informació de la relació entre l’Anne i el William reals, dels altres personatges que apareixen i per tant  l’ampli coneixement que un adquireix al llegir la novel.la és fruit de la impressionant imaginació de l’autora.

Maggie O’Farrell és la reina de l’especulació, a Hamnet mira d’explicar-se perquè Shakespeare no va esmentar mai la causa de la mort del seu fill en cap obra de teatre ni en cap poema.

Maggie O’Farrell, està considerada una de les millors novelistes angleses de la seva generació. Nascuda a Coleraine (Londonderry) el 1972. Durant l’infantesa va viure a Gales i Escòcia. Als 8 anys va patir una encefalitis greu que li va deixar inestabilitat física i emocional. Aquest fet està reflectit en la novel.la del 2004 titulada “La distància que ens separa”. Igualment en parla en el llibre : “Visc, visc, visc.Disset topades amb la mort”, del 2017.

Desprès de la malaltia va tornar a l’escola : Nord Berwick High School i desprès al Brynteg Compresive School. Cap a finals dels 80, va entrar a la Universitat de Cambritge on es va convertir en una gran lectora de literatura anglesa .

A principis dels 90 va treballar de cambrera, missatgera, professora i directora d’art. Va lograr finalmente treballar de periodista  a Hong Kong, subdirectora literaria del The Independant on Sunday i docent d’escriptura  a la Universitat de Warwick i al  Goldmiller College de  Londres.

Ha viscut a Irlanda, Gales, Escocia i Itàlia. Actualment, casada amb l’escriptor de novel.la  juvenil William Sutcliffe, te tres fills i viu a Edimburg.

Les novel.les de O’Farrell tenen una forta impronta psicològica, parlen de perdues i conflictes així com de les relacions interpersonals.

Des del primer llibre, After You’d Gone, 2000 ( premi Betty Tasck a escriptors britanics de < 35 anys), ha rebut un gran reconeixement internacional amb múltiples premis.

Te publicades dues obres juvenils: On van els angels de neu? La Galera 2021 i la no traduida The boy lost his Spark ( 2022)

Obra traduïda al català
La distància que ens separa: Angle Editorial, 2004. Va guanyar el premi Somerset Maugham. A partir de fets traumàtics i fortuits, ens parla de la relació de dues  germanes.
L’estranya desaparició d’Esme Lennox. La Campana, 2009. La protagonista acull una tia avia – Esme- que havia estat reclosa en un sanatorio, de la que no en tenia cap noticia per la familia.
Aquest deu ser el lloc. L’Altra Editorial, 2017.  Historia de la relació d’una parella aparentment molt dispar.
La mà que prenia la meva. L’Altra Editorial, 2018. Va guanyar el Costa Novel Award de novel.la. El llibre ens parla de dues dones joves, amb històries paralel.les a Londres, als anys 50 i a l’actualitat.
Visc, i visc, i visc. Disset topades amb la mort. L’Altra Editorial, 2019.  Es un llibre de memòries i quan va sortir en anglès,  va ser un supervendes segons  The Sunday Times.
Hamnet. L’Altra Editorial, 2021. Publicada originariament el 2020, va guanyar el Womens’s Prize Fiction i el National Book Critics Circle Award.
On van els àngels de neu?. La Galera, 2021.
El retrat del matrimoni. L’Altra Editorial, 2023. Història de Lucrecia de Medici, la coneixem per un retrat magnific de Bronzino.  casada prop dels 15 anys amb el Duc de Ferrara. La duresa dels temps, el poder absolut de les grans familias ,  la inadaptació al seu desti i la mort al cap d’un any de casada, permeten a l’autora escriure un llibre trepitant.
La majoria d’aquests llibres estan també traduits al castellà per Libros del Asteroide.

Altres llibres publicats i que jo sàpiga no traduits:

After You’d gone ( 2000) My lover’s love ( 2002) Instructions for a Heatware ( 2013).

Referències
·  «Maggie O’Farrell | Vídeos». CCCB, 28-03-2023.

·  ·  Orriols, Marta. «Llegeixo per topar amb llibres com aquest». Catorze, 14-03-2017.

·  ·  Carreras, Anna. «O’Farrell dignifica la dona de Shakespeare». Núvol, 18-03-2021.

.